MECBETH: QUASI DE SHAKESPEARE

Jaime Pujol i Diego Braguinsky ens transporten a Escòcia mitjançat una comèdia shakesperiana anomenada Mecbeth

Adela Mayor, text

Toni Ferrero Belda, fotografies

Més de 300 persones, entre alumnat i professorat, vàrem gaudir una bona estona asseguts als seients del teatre mentre al davant ens presentaven una Escòcia medieval des d’un castell on els seus habitants es mouen per els instints més baixos de l'ésser humà: mentida, traïció, enveja, cels, avarícia pel poder, tot açò porten a la mort d’ambdós dels protagonistes, el suïcidi i l'assassinat.

L'autor en la qual es basa Mecbeth, William Shakespeare, ens té molt ben acostumats a tots aquestos recursos, entre molts altres, per tal d’aconseguir obres mestres de teatre, que mai ningú ha aconseguit crear en més qualitat i quantitat al mateix temps. Tasca, com endevineu, més que difícil.

Tant  ha sigut i encara és l’èxit aconseguit de les obres d’aquest autor a través de la història de la literatura: adaptacions múltiples tant per al cine com per al teatre, que les sales d’arreu del món s’omplin en sentir by W. Shakespeare.

Acostar Shakespeare als xiquets no és gens fàcil, de fet el teatre en general no ho és, a més a més si l’autor és del segle XVI. Em va sorprendre gratament, el fet que adaptaren una tragèdia i la convertiren en una comèdia per a tots el públics.

Aquesta adaptació de Macbeth queda ben patent en els diferents soliloquis, al mostrar-nos un rei d’Escòcia feble, dubitatiu, altament influenciable, covard, que passa de l’eufòria al desencant, de la lleialtat a la traïció i de la cordura a la bogeria.

És la deshumanització, el resultat de la lluita pel poder, i una volta obtingut, la por a perdre’l.

El destí i el determinisme seran el punt de partida, dos bruixes perverses envoltades amb una boira espessa li diuen al general Mecbeth que un dia serà rei d’Escòcia. El suposadament valerós i lleial general, junt a Lady Mecbeth perden tots el papers que hi ha per perdre fins que la profecia es completa.

El remordiment i la por portarà a la reina al suïcidi,  el rei morirà a mans d’un noble anglès, com no podria ser d’un altra manera. Ella cau baix al dur a terme la seva mort, metre a ell l’autor encara li dóna l'oportunitat de morir amb dignitat.

L’espectacle dramàtic es converteix en comèdia al presentar-nos un rei amb veu aflautada, dubitatiu i que perd els nervis més aviat del que s’espera d’un governant. Adornat amb balls i música, fins i tot discotequera amb bola inclosa, i la gran anècdota!!! Uns “calvos” mostrats a tot el públic abans de la batalla a lliurar amb els anglesos. Tots vàrem riure per la inesperada ocurrència i no tots sabien (ja els ho he explicat als meus) que baix de la falda “kilt” és una tradició no portar roba interior, tot i que no se m’ha ocorregut mirar mai davall d’un kilt passejant per Londres, sé de debò, que ara ja usen la peça de roba. L’anècdota no podia faltar perquè va agradar a tots: grans i menuts.

Des d’ací, donar les gràcies a l’IES l’Estació i al seu Departament de Castellà, amb Ignacio Navarro al cap, per haver-nos donat l’oportunitat de gaudir de quasi Shakespeare.