El desgraciat destí dels fills no desitjats en la història d'Ontinyent - Crònica històrica

Sala d'infants de l'antic
Hospital General de València

Els fills il·legítims o de Santa Maria

Alfred Bernabeu, Cronista d’Ontinyent

Fins no fa massa temps les mares que volien lliurar-se d'un fill no desitjat deixaven el recent nascut en mans de la comare, que d'aquesta manera es convertia en forçosa intermediària i mut testimoni

Hores d’ara, tots els infants gaudeixen dels mateixos drets amb independència si són fruit d’una parella amb vincles legals o no. En èpoques passades importava molt el grau de legitimitat del nascut: imperava la defensa de l’honor familiar  basat en  la moral sexual més estricta.  L'explotació  sistemàtica  de l'arxiu de la parroquial de Santa Maria d’Ontinyent en els segles XVII-XVIII permet copsar la transgressió  d'una norma bàsica de la societat de l’època dictaminada per l'omnipotent església: la  prohibició  de les relacions sexuals fora del context matrimonial.

Distintes fórmules fan referència a aquests bolquerets nascuts de les relacions extramatrimonials. Per exemple, en el segle XVII predominen dues: "un fill de Santa Maria" o  "una gica, los pares de la qual no sabem". A partir del 1640 i fins la primera meitat del segle XVIII les denominacions aplicades eren: "pares desconeguts" o "ignorats". Posteriorment observàvem com a mitjans del segle XVIII el cognom amb el qual eren inscrits variava imposant-los els de "Santa Maria" o de "l'Assumpció ".

L'explicació a eixa predilecció onomàstica era evident; la parròquia  es denomina "Santa Maria de l'Assumpció"; així  doncs, aquella filiació  pietosa ocultava un origen il·legítim com el cognom “Expósito” més estés per la geografia peninsular. Molts d’ells canviaren el cognom per ocultar la seua procedència bastarda. En l’actualitat,  més de 12.000 espanyols encara conserven un cognom que abans era un estigma perpetu.

El destí  de molts bolquerets -fills de pares desconeguts- era ser acollit a l'Hospital General de València. En els registres de la Clavaria Ordinària o comptabilitat municipal del darrer terç   del segle XVI s'anotaven con a "dates" les despeses originades per la manutenció  -llet materna- quan els infants transitaven cap a Olleria en direcció  a València.  Aquest sistema de transport, que suposava patir condicions penoses durant diverses jornades de camí,  provocava una elevada mortalitat en aquelles criatures.

Sobre aquests   éssers indefensos  pesava la indiferència i el menyspreu social que, de vegades, derivava en violència. En novembre de l'any 1760 tenim constància en els registres parroquials d'un infanticidi:  "En el dia 29 fue enterrada 1 niña recien nacida de padres no conocidos que se encontró en la balza del Molino de Montaña". Recordem als lectors que el molí de Muntanya (segle XV) o de Descals està situat al costat mateix del pont Nou i que és  un patrimoni històric que molts ontinyentins ignoren.  

Charles Dickens exposà en Oliver Twist 
tot els drames a què es veien abocats
els fills "no legítims". 

Fins no fa massa temps les mares que volien lliurar-se d'un fill no desitjat deixaven el recent nascut en mans de la comare, que d'aquesta manera es convertia en forçosa intermediària i mut testimoni. Ocasionalment també   els abandonaven a les portes de domicilis de famílies benestants, com s’esdevingué el 31 de gener de 1713 a D. Josep Montoro. Però l’opció  més habitual  era dipositar-los de manera discreta, a la matinada, en el torn de l'Hospital de Beneficència d'Ontinyent. 

Les cases d’hospici, que en el passat acollien a tantes criatures, estan pràcticament buides. Els matrimonis o parelles que volen acollir en el si familiar els xiquets en aquesta situació de desemparament tenen moltes dificultats per la seua demanda i busquen en adopció  infants nascuts fora de les nostres fronteres. Com canvien els temps!