opinió

Feliç Pasqua

Paula Gramage

Foto: Antoni Llopis i Rafa Porta, 2n Batx. Artístic

El llibrell sobre el banc, la farina i el rent.  La flaire dolça que inundava la cuina mentre la mona es coïa al forn. Fora, a la pèrgola, s’escoltava el ressò de la corda. ‘Oli, sal, sucre i vinagre, agre, agre, agre, agre’ I reia la mare, i reia la tia i reien tots.  Uns metres més enllà, sota el sol candent de primavera, es perdia la milotxa. La trompa girava dòcilment sobre el terra, les pedres rebotaven sobre els quadres del sambori.  L’avi m’agafava dolçament per la cintura i m’asseia a les seues cames.  A cau d’orella em xiuxiuejava  ‘Ací em pica, ací em cou i ací em trenque l’ou!’ I estavellem, rient,  els ous de colors contra els nostres fronts...

    El tacte esponjós i suau de la mona encara no ha canviat. La coberta de sucre que sempre devore abans que qualsevol altra part. Però, quan trenque l’ou contra el meu front, em fa més mal. Potser és perquè ja no està l’avi que esmorteïa el colp. Ara assec les cosines a les meues faldes i els xiuxiuege les mateixes paraules a cau d’orella. Semblen ser tan felices com ho era jo i això em fa feliç a mi, tant feliç com devia ser-ho l’avi.