dimarts, 19 de març del 2013

EXALUMNES DE L'IES L'ESTACIÓ

Laura Cambra, exalumna: "Em passava moltes vesprades jugant a ser mestra a l'IES l'Estació, amb la meua germana, esperant que arribara l’hora que ma mare, Joana, ens portara a casa"

Laura Cambra, a la porta de la seua casa a Londres

Laura Cambra Rufino és una brillant exalumna de l'IES l’Estació. Va arribar-hi el setembre de 2001, en tercer d'ESO,  i va acabar quatre anys més tard, amb la distinció de matrícula d'honor en segon de Batxillerat. Que era una alumna molt exigent amb ella mateixa, va quedar prompte clar; es conta que, quan un professor li va mostrar el 9,5 de la nota del seu primer examen a l’institut, lluny d’alegrar-se’n, va alçar-se del seu pupitre, va anar directe cap a la taula del professor amb l’examen en mà i, tota contrariada, li va preguntar: “Però, què és el que he fet mal?”. Ara Laura Cambra és arquitecta, treballa a Londres per a una important multinacional, després de passar un complicat procés de selecció a nivell mundial. Des de la capital anglesa, per correu electrònic, hem mantingut amb ella aquesta agradable entrevista.
Quins records conserves del teu pas per l’IES l’Estació?
Laura: El meu pas per l’institut va ser prou peculiar.  Principalment pel fet de ser la filla de Joana Rufino Valor, qui ha estat directora del centre durant molts anys. Coneixia l’edifici temps abans de començar a estudiar-hi, perquè havia passat moltes vesprades jugant a ser mestra amb la meua germana, esperant que arribara l’hora que ma mare ens portara a casa.
En setembre de 2001 vaig arribar com a estudiant. Va ser una etapa complicada, pròpia de l’adolescència, amb les seues rebel·lies i la impaciència de fer-se gran. Recorde amb especial estima les classes de Física amb Abelardo Múñoz. També recorde el laboratori de biologia, i les reflexions de filosofia, i les històries per a Castellà i per a Valencià. També em vénen al cap les amistats que vaig fer i que encara conserve, tot i que, amb la distància, resulta complicat mantindre el contacte.
On vas continuar la teua formació?
Laura: Després de l’Institut em vaig mudar a València amb dues amigues. Vaig estudiar Arquitectura a la Universitat Politècnica de València.  El cinquè any vaig gaudir de la beca Sèneca per a la mobilitat dels estudiants i vaig estudiar a la Universitat Politècnica de Madrid.  Va ser una experiència molt enriquidora. Considere molt important fer qualsevol tipus d'intercanvi per a conèixer millor la teua disciplina.  A més a més, vaig fer molt bons contactes i vaig descobrir una ciutat apassionant amb molt bona companyia.  L’any següent vaig tornar a València per acabar la carrera i lliurar el Projecte Final de Carrera.  Durant l’últim any vaig treballar amb una beca de col·laboració al “Centre de Cooperació al Desenvolupament” de la UPV. De la Universitat, m’he emportat moltes bones amistats, molts bons mestres i la meua primera experiència laboral.  Crec que ha estat una formació molt àmplia que m’ha oferit una bona base per a continuar aprenent.
Què fas ara?
Laura: Estic vivint a Londres des de setembre passat. Vaig aconseguir un lloc de treball a Arup.  Es tracta d'una empresa multinacional de consultors, enginyers i dissenyadors amb més de 10.000 professionals en 35 països arreu del món. Tot i que de moment no estic treballant com arquitecta, el nou rol m’està oferint moltes oportunitats de desenvolupament professional i personal. M’agrada molt treballar en un lloc intel·lectualment tan estimulant i en un ambient de diversitat cultural.
Com valores la teua experiència a l’estranger?
Laura: Personalment, sent que és el meu moment per viure una temporada a l’estranger, dominar l’anglès, cosa que considere tan important com tindre una carrera, i aprofitar al màxim aquesta oportunitat de treballar en aquesta empresa. Sent que estic a l’esplendor de la meua vida i que tinc tots els mitjans per a seguir construint una trajectòria d'èxit  També estic molt satisfeta de la bona relació amb la família, de les bones amistats, de tenir un bon company de viatge, de tenir un cap ben moblat i una existència feliç, malgrat la distància que em separa de casa.

Acabem ací la nostra entrevista. Laura Cambra Rufino és un brillant model del nostre alumnat, un més entre tants i tantes altres alumnes, acollits amb els braços oberts en tot el món per la seua acurada formació intel·lectual i professional; una mostra massa evident que no és precisament el nostre sistema educatiu qui necessita tanta reforma.

Amb aquesta entrevista, des de L'ANDANA volem convidar a antics i antigues alumnes de l'IES l'Estació a contar les seues experiències professionals, que serviran segur de model per al nostre alumnat actual.




1 comentari:

  1. Sóc Abelardo, el professor de Física de Laura i de tants i tants alumnes que he tingut la oportunitat de conéixer i d'ensenyar-los Física i Química i per a mi ha estat un plaer compartir amb ells part de la meua vida. Una vegada jubilat tire a faltar el contacte diari amb gent com Laura. Una abraçada per a tots i en especial per a tú, Laura.

    ResponElimina