EL FUTBOL FEMENÍ, DISTINGIT EN EL
DIA DE LA DONA
Per aquest
motiu, des de L’ANDANA, hem tingut l’oportunitat d'entrevistar dues alumnes de
l’IES l’Estació de quart d’ESO, dues joves promeses de l’Ontinyent Femení:
Andrea Robles Amo i Imma Ferrero Gramage, que ens parlaran una mica del seu
esport i que aprofiten l’ocasió per animar altres xiques a seguir el seu
exemple.
Andrea Robles i Imma Ferrero |
Des de quan jugueu a futbol?
Andrea: Des de sempre,
des que tenia cinc anys. Primer amb els xiquets en l’escola; després en equips
femenins. Vaig jugar al València CF fa dues temporades. Em va agradar molt; vaig
aprendre molta tècnica, a valorar la funció de l’equip, a formar-me com a
futbolista...
Imma: Jo també, mon
pare, Enrique Ferrero, i ma tia, Mari Carmen Gramage, que és entrenadora, m’hi
van animar. M’encantava jugar de petita amb la meua germana Míriam i amb la meua cosina
Sara, que són més majors que jo.
Hi ha molta diferència entre el futbol femení
i el masculí?
Andrea i Imma: De petits no es
nota, però després el xics desenvolupen una major intensitat física, una major
agressivitat. Però el futbol femení pot tenir la mateixa qualitat i és tan
divertit de jugar... Quant a la repercussió pública i al suport de les
institucions, sempre estem en segon o tercer lloc; per exemple, ens va costar
bastant que ens deixaren jugar al Clariano.
Quins són els vostres models futbolístics?
Andrea: M’encanta Messi,
especialment quan juga per al seu equip; és ràpid, condueix el baló d'una
manera perfecta; té un caràcter humil...
Imma: Jo preferisc més jugar a futbol que veure’l. El meu
model són les xiques del meu equip. M’encanta jugar a futbol, em serveix per
desconnectar de les classes; hi ha molt bon rotllo en l’equip. Per això volem animar
altres xiques a jugar amb nosaltres. L’Ontinyent necessita més xiques per als
seus equips. Ànim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada