Entrevista a Vicent Pérez Calabuig, primer alumne del Pràcticum 2018-2019

Vicent, que agraeix enormement l'ajuda de Pepe Sampío

Com tots els anys, l'IES L'Estació, un centre competent i especialitzat en la formació de futurs docents, acull amb molt de gust aquells estudiants que cursen el Pràcticum programat en el Màster Universitari en Professor d'Educació Secundària, un mòdul que apropa l'estudiant a la pràctica professional de la docència i el familiaritza amb els aspectes administratius, organitzatius i curriculars d'un centre escolar.

El primer alumne que ha realitzat enguany les pràctiques de postgrau ha sigut Vicent Pérez Calabuig, que ha tingut el plaer de compartir quasi tres mesos amb el seu tutor al centre, el professor de Matemàtiques Pepe Sampío. Natural de Beneixama, aquest jove de 29 anys de tracte afable es va formar a l'institut de Biar mentre compaginava els estudis de música al Conservatori Professional d’Ontinyent, la qual cosa ens indica la inclinació de Vicent per aquest art. De fet, ha participat en diferents agrupacions musicals des de ben menut i actualment continua tocant amb la banda del seu poble i cantant a l'Orfeó Universitari de València, una ciutat on ha continuat amb els estudis de tuba. Entre altres aficions podem destacar la pràctica de l'esport amb amics. Les seues preferències: el bàsquet, el futbol, el voleibol o qualsevol esport que es jugue amb raqueta.

Pel que fa a la seua educació superior, en finalitzar l'etapa secundària es va desplaçar cap a la capital per estudiar la Llicenciatura en Matemàtiques a la Universitat de València. Recentment, ha conclòs la seua formació amb el Doctorat en Matemàtiques a la mateixa universitat.

L'Andana ha pogut parlar amb ell perquè ens transmeta les seues impressions sobre aquesta experiència que, de segur, mai oblidarà.

Què et va impulsar a especialitzar-te en Matemàtiques?

La veritat és que les Matemàtiques sempre han sigut l'assignatura on més gaudia estudiant. M'encantava jugar amb els números de les matrícules, de les dates, dels codis de barres... Resulten molt divertides i si ens fixem estan per tot arreu, però amagades.

Per quin motiu has decidit fer aquest màster?

Com tota activitat laboral, resulta imprescindible una adequada formació per exercir en ella. Amb aquest màster tenim l'oportunitat d'enfrontar-nos com a docents davant d'una classe. Ha sigut un repte molt apassionant; llàstima que haja durat poc. De fet, és una de les coses que canviaria del màster, que tinguera un enfocament més pràctic.

Com valores el teu pas per l'IES L'Estació?

Tinc molt bon record de la meua etapa musical a Ontinyent. D'alguna manera, tornar-hi ha sigut com retrobar-me amb l'ambient que hi havia al Conservatori. Açò ha vingut propiciat, evidentment, per la grata acollida de l'alumnat i de tot el personal docent i d'administració de l'IES. En especial, he pogut comptar amb l'ajuda i ensenyament de Pepe, que ha sigut un vertader guia en aquestes pràctiques.

Alguna anècdota que es puga contar durant aquests mesos de classes i convivència amb professors i alumnes?

Impartir classes és una tasca molt dinàmica que permet la vivència d'un fum d'anècdotes. Alhora, també és molt intensa… Crec que allò que més m'ha colpit és anar-me’n a dormir moltes vegades amb les cares dels alumnes donant-me voltes pel cap.

Un alumnat a qui serà complicat motivar... O no?

En tot cas, és per a mi una motivació! Les matemàtiques han patit l'estigma social de ser l'assignatura odiada per tots. L'altre dia llegia que havien inventat unes ulleres perquè els daltònics pogueren percebre tota la gamma de colors correctament. Crec que amb les adequades ulleres els alumnes poden observar la bellesa de les matemàtiques.

Com a futur docent, quina opinió tens sobre el sistema educatiu actual? Queda molt per avançar?

Sens dubte, és necessària una estabilitat normativa i un consens per poder construir un sistema educatiu que no estiga influenciat per interessos partidistes. Avançar? La clau la tenim a ITACA…, la cançó de Lluís Llach: “més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes”.

Com es perfila el futur?

Vicent, rodejat de l'alumnat de 4t Acadèmiques

Ara està molt de moda allò de “partit a partit”. En eixa línia, tampoc m'agrada mirar molt al futur. El que se'm presenta més immediat és acabar la meua formació i si pot ser, començar amb la meua tasca com a docent en Matemàtiques. Per descomptat, també tinc pensat continuar amb les meues aficions musicals (no descarte començar a tocar la dolçaina!).

Algun consell per a l'alumnat al qual has impartit classe aquests mesos?

Els diria que aprofitaren al màxim aquesta etapa. Ara mateix són esponges de coneixement. Tot el coneixement que adquirisquen els farà ser més lliures en un futur.

Doncs, queda dit. Moltíssimes gràcies, Vicent, per la teua implicació en el nostre centre i molt bona sort en el futur.