'Halloween': quatre alumnes del centre elaboren un conte de terror amb efectes sonors

Deki, Andrea, Ainara i Aroa

Una de les principals manifestacions de la prosa romàntica a Espanya va ser la narrativa fantàstica. El gust pels aspectes irracionals i sinistres o pels ambients sòrdids i ruïnosos característics de la primera meitat del segle XIX explica el sorgiment de la literatura de terror, un subgènere que serà conreat a Europa i els Estats Units per autors com ara Mary Shelley (Frankenstein o el modern Prometeu), Bram Stoker (Dràcula), Gustavo Adolfo Bécquer (Llegendes) o Edgar Allan Poe, reconegut com un dels mestres universals del relat curt. En totes aquestes narracions reconeguem els motius més representatius del gènere: el doble, el pacte amb el dimoni, el castell encantat, el fantasma, el vampir o el mort vivent, que han fet les nostres vetlades més aterridores.

Ara que s'aproxima una nit tan macabra i espectral, la del 31 d'octubre, escolteu aquest relat de quatre alumnes de l'IES L'Estació: Deki Sherpa, Andrea Mollá, Ainara Santonja i Aroa Pastor.

Feliç Halloween!
Punxa ací per escoltar el relat.

«La festa de les onze mil verges i altres relíquies de Santa Maria», per Alfred Bernabeu

Des del naixement de l’església, els catòlics sempre han venerat les restes mortals de les persones considerades com a santes. El culte a les relíquies es remunta al principi del cristianisme, les primeres basíliques construïdes en temps  de les persecucions foren erigides damunt de les criptes on reposaven els cossos dels màrtirs. Però ben prompte les relíquies es van convertir en instrument de prestigi i font d’ingressos que va ser aprofitat per  desaprensius que es lucraren amb la venda de multitud de falsificacions. El reformista protestant Joan Calvino es burlava d’aquesta proliferació de relíquies afirmant que amb el total de fragments de fusta procedents de la Vera Cruz o Lignum Crucis  es podria omplir un barco. En canvi, l’església de Roma  en el concili de Trento (1545-1563) va potenciar la devoció per les relíquies dels sants.

En aquell temps, la plebania de Santa Maria era una parròquia important; segons el cronista Martín de Viciana, comptava amb el servici de 37 eclesiàstics. Una església en la qual també es veneraven relíquies dels sants, entre elles, el crani d’una de les onze mil verges i màrtirs.

Les actes municipals proporcionen més notícies sobre aquell objecte sagrat. El consell general de veïns, reunit el 27 de juliol de 1586,  va agrair   la donació de la monja descalça Sor Maria Gabriel, filla del duc de Gandia, i va acordar celebrar-la perpètuament el 21 d’octubre, onomàstica de santa Úrsula. La festa de les onze mil verges era una celebració important i  —en el seu honor— es disparaven coets, s’encenien torxes o atxes i solemne processó. Aquesta festivitat a Ontinyent va continuar en el temps. De fet, sabem per les ordenances municipals de 1767 que la corporació havia d’assistir formalment —en comitiva i precedits pels macers— als actes religiosos en commemoració del martiri de les onze mil verges.

Els lectors més escèptics es  poden qüestionar aquella antiga devoció: és difícil de creure que foren martiritzades, al mateix temps, onze mil dones i verges. Tot es deu a una confusió. Santa Úrsula, que havia consagrat el vot de virginitat, en regressar a Alemanya va ser empresonada i es va resistir junt amb d’altres donzelles. Una mala traducció d’un document conservat en un monestir prop de Colònia va provocar l’equívoc. En l’esmentat escrit apareixia la frase: ”Dei et sanctas Mariae ac ipsarum XI m virginum”, on havia de llegir-se com “undecim martyres virginum” (onze màrtirs verges) en el seu lloc entengueren “undecim millia virginum”  (onze mil verges). Durant segles aquesta errada es va estendre sense que ningú no ho posara en dubte.

L’església de Santa Maria comptava, a més, altres relíquies objecte de veneració pública. Entre d’altres, segons assenyala un antic autor, “una espina pequeña de las que al divino Redentor del mundo traspasaron las adoradas sienes", peces de roba de sant Vicent Ferrer, ossos del gloriós màrtir sant Blai i “un lignum crucis famoso y la cruz de plata que lo contiene”. En l’arxiu  parroquial també es guardaven altres relíquies “importadas de la inmortal Roma por el venerable Albuixech”(el promotor de la construcció de la capella de la Puríssima).

Totes aquestes relíquies desaparegueren... A l’igual que va succeir durant la Revolució Francesa que transformaren l’església de santa Genoveva en el Panteó, cremaren les  restes mortals de la patrona i les abocaren al riu Sena, els milicians ontinyentins, en l’estiu del 36, destruïren aquells objectes de veneració sobre els quals pesava una autenticitat ben discutible.

L'alumnat de 4t d'ESO estudia com planificar el muntatge d'una granja de caragols

L'assignatura optativa de Cultura Científica, impartida pel docent i biòleg Salvador Argente, està donant l'oportunitat als estudiants matriculats enguany de convertir-se en persones emprenedores amb la cria de caragols, un gasteròpode el consum del qual per a restauració està incrementant-se considerablement en els últims temps. És més, els caragols han conviscut amb l'ésser humà en totes les cultures que aquest ha desenvolupat, admet el professor de l'IES L'Estació.

Segons Argente, el projecte consisteix a analitzar aquests animals amb la intenció de traslladar el seu estudi a una futura granja que tinga, entre altres aspectes, viabilitat econòmica i que supose una alternativa laboral. "La iniciativa està orientada com un estudi científic", explica el professor, "però amb la finalitat que entenguen com es pot adaptar la cria domèstica d'animals, fent més sostenible el nostre medi natural".

Entre les tasques que porta a terme l'alumnat figuren pesar i mesurar els caragols totes les setmanes, observar i estudiar la seua morfologia, investigar sobre la seua alimentació o reproducció, prendre nota de tot el que descobreixen o preparar el medi on van a viure per comprovar on es desenvolupen millor. En definitiva, una comesa que, segons afirma Salva Argente, permet connectar la cultura de consum d'aquests animals amb la sostenibilitat del medi.

Es calcula que la ingesta mundial de caragols comestibles terrestres sobrepassa les 300 000 tones anuals en l'actualitat. A més, els especialistes asseguren que en els pròxims vint anys el consum mundial anual d'aquests mol·luscos es multiplicarà per cinc.

El Foro Imast 2018 premia una alumna de l'IES L'Estació per un treball relacionat amb la innovació

Donar visibilitat a la Formació Professional i defensar-la com un canal idoni per a la incorporació dels joves al món laboral. Aquest és un dels objectius que es va proposar la VII edició del Foro Imast, inaugurat el passat dijous 18 d'octubre al Centre Cultural Caixa Ontinyent pel Clúster territorial d'innovació i sostenibilitat Innovall amb la col·laboració del consistori ontinyentí.

Durant tot un matí, aquest espai oferí als assistents, entre ells molts estudiants, diverses ponències i taules redones sobre el vincle entre la innovació i la internacionalització, l'economia circular o la incorporació del talent al món empresarial. En aquest sentit, el Foro ha reconegut l'esforç plasmat en els treballs de fi de Grau Superior de les joves promeses dels tres instituts públics de la ciutat. Així, pel que fa a l'IES L'Estació es va guardonar l'exalumna del centre Chelo Belenguer Gandía, una estudiant de Comerç Internacional que va presentar amb el seu tutor Carlos Pardo el projecte de Servei d'Ajuda a Domicili, que pren com a base una plataforma digital que facilita la selecció de personal.

Una de les intervencions que va captar més l'atenció dels presents fou la de Rasmy Mezyed, representant de l'IVACE Internacional als països nòrdics que explicà les oportunitats de negoci existents en aquestes latituds i recordà l'aposta del seu país per les energies renovables, les ciutats sostenibles, el foment de l'ús racional de l'aigua i l'economia circular. I ho exemplificà amb el barri energèticament eficient de Västra Hamnen, a Malmö, la primera zona de Suècia sense emissions de CO².

El Foro Imast 2018 va concloure amb la intervenció de l'alcalde Jorge Rodríguez, que va remarcar que l'Ajuntament sempre serà "un aliat" de la innovació. Per això, va anunciar la presa de mesures concretes per afavorir la creació a la ciutat d'empreses relacionades amb les TIC.

Una reflexió de l'alumna Carmen Armiñana sobre el cas de La Manada

El passat mes d'abril, la sentència que condemnava La Manada a nou anys de presó per abusos i no per agressió sexual va provocar una reacció política i social. Des d'aleshores, les xarxes socials s'han omplit d'històries de dones que relaten les seues experiències amb l'etiqueta Cuéntalo. Carmen Armiñana, una jove que està cursant 1r de Batxillerat a l'IES L'Estació, ha opinat sobre el tema en aquest article.

Text, Carmen Armiñana 

 De vez en cuando, nuestra sociedad se ve impactada ante fenómenos que nunca habría imaginado y que presionan las barreras de la ética. Así, el suceso de La Manada se asemeja más a una compleja distopía kafkiana que a algo que podría suceder en este mundo que creemos tan evolucionado moralmente.
  A pesar de que parece haber un consenso en las redes sociales, en las que casi todos se escandalizan ante la frialdad de la sentencia, no se pueden negar los hechos: esta se ajusta al código legal vigente. Esto, sin embargo, no da legitimidad a que tan ruin crimen se considere de menor calado, y demuestra cuán desacertada está la legislación en cuanto a este tema.
  Lo deleznable de la sentencia no radica en la cantidad de años que La Manada permanecerá en presidio, sino en calificar de simple "abuso" algo que es mucho más grave. Lo sucedido motiva una reflexión sobre lo más sórdido de la naturaleza humana y lo injustos que pueden ser los desenlaces de semejantes crímenes.
  Cuesta comprender cómo se somete a la víctima a un linchamiento gratuito, acusándola de ser la culpable de su desgracia y redimiendo a sus violadores por la supuesta escasa resistencia de la joven. ¿Acaso los asesinos son castigados con mayor o menor severidad en función de la intensidad con que la víctima se ha defendido?  La violencia de este grupo de sádicos, que ostenta un desprecio latente a la dignidad del ser humano, no se muestra solo en estos individuos, sino en muchos otros. Por este motivo, es necesario modificar aquellos aspectos del código judicial que puedan causar que este tipo de incidentes se repita.
  Es difícil evitar que individuos así surjan, mas una educación adecuada que potencie el respeto y la empatía, desde luego, no sería perjudicial. Después de todo, aunque vivamos en un mundo en el que habitan 7 000 millones de psicópatas potenciales, también es cierto que vivimos en uno de 7 000 millones de posibles buenas personas.

Pomelo Televisió edita un vídeo-resum de l'encontre a l'IES L'Estació dels 'youtubers' valencians més captivadors

El passat mes de juny, si recordeu, l'IES L'Estació va acollir per primera vegada una Trobada de creadors i creadores de continguts per a Internet en valencià, una experiència pilot organitzada per l'Associació Saber y Contar ASAYCO d'Ontinyent que va congregar sobre l'escenari del saló d'actes alguns dels youtubers més carismàtics de la Comunitat Valenciana, els quals compartiren amb el nostre alumnat les seues experiències en el canal més popular per a penjar i compartir vídeos, YouTube.

La productora i televisió en línea d'Ontinyent, Pomelo Televisió, ha muntat el següent vídeo que resumeix la jornada viscuda el passat estiu.

V Concurs d'Escriptura Crítica Juvenil. Termini fins al 31 d'octubre

Un any més, des del Consell Local de la Joventut d'Ontinyent han presentat el Concurs d'Escriptura Crítica Juvenil, una activitat que té com a objectiu instar els joves de la localitat a realitzar una reflexió madura i argumentada sobre la seua realitat més propera.

La que serà la V edició d'aquest certamen d'escriptura compta amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat i de l'Institut Valencià de la Joventut, i amb la col·laboració de l'associació d'escriptors i escriptores de la Vall d'Albaida Renadiu i dels periòdics locals El Periòdic d'Ontinyent, LoClar i VilaWeb, que reservaran espai en les seues pàgines per publicar els textos premiats.

El jurat del concurs estarà format per membres del CLJO i per representants de Renadiu i de la Regidoria de Joventut de la localitat. Es valoraran aspectes textuals com ara la coherència, l'adequació i la cohesió dels articles així com  la capacitat creativa dels participants i la qualitat de l'argumentació que es presente.

Pots consultar les bases en aquest enllaç.

«Hitchcock al sofà»: la primera incursió en la narrativa del poeta i professor Pep Calero conclou amb un merescut reconeixement

L'escriptor Pep Calero guanya el premi de narrativa Vila de Puçol

L'obra guardonada, Hitchcock al sofà, és un conjunt de narracions que pretenen homenatjar el mestre del suspens

L'escriptor i professor de l'IES L'Estació Pep Calero va rebre, el divendres 5 d'octubre, el premi de narrativa del XXXIV Certamen Literari Vila de Puçol. El guardó es va atorgar per unanimitat del jurat, format pels escriptors Manel Alonso, Almudena Puchol i Manel Rodríguez Castelló, al recull de narracions Hitchcock al sofà. Tot i que a Catalunya ja va ser premiat per un parell de relats breus, aquesta és la primera incursió significativa de l'autor en el gènere narratiu, ja que habitualment conrea la poesia. "És cert que sovint no tinc el temps per desenvolupar com voldria alguns relats", reconeix l'escriptor de Benigànim, "i amb la poesia eixa manca de temps no m'ha resultat tan determinant".

Quant al contingut de l'obra guardonada, Hitchcock al sofà, títol provisional del recull, és, al mateix temps, un joc literari i un homenatge. Un homenatge al genial cineasta anglés que es concreta en una sèrie de narracions que s'encapçalen amb el títol d'algunes de les pel·lícules més destacades del director: Sospita, Frenesí, La finestra indiscreta, Nàugrafs... Són històries que als relats de Pep Calero capgiren el sentit original dels films, però que, alhora, mantenen els ingredients bàsics de la cuina fílmica del flegmàtic personatge britànic: el suspens, el misteri, la psicologia turmentada, el crim i l'humor negre s'uneixen per donar forma a un conjunt unitari quant al contingut, però més variat si atenem l'estil de les narracions. "La temàtica va sorgir quasi per casualitat", explica. "De vegades, són els temes els que et busquen i no a l'inrevés. Sempre he estat un enamorat del cinema, i és indiscutible que Alfred Hitchcock ha encisat generacions d'espectadors, i jo no en sóc cap excepció".

Onada edicions es farà càrrec de la publicació d'aquest conjunt de relats que veurà la llum l'abril del 2019, al voltant de les celebracions del dia del llibre.

Josep Calero, llicenciat en Filologia, ja va ser guardonat l'any 2016 en el XXI certamen Adolfo Utor Acevedo de Dénia pel seu poemari Haikus d'aquell estiu, el text més personal dels escrits per aquest amant del tennis, de la cuina i del bon cinema clàssic.

Fotografies de l'excursió pel riu Clariano realitzada el passat mes de juny

L'alumnat de 1r de Batxillerat va realitzar l'estiu passat, coincidint amb l'última setmana de classe, una fantàstica excursió per dins del cabal del riu Clariano. Acompanyats per dos tècnics de Medi Ambient —Santi Sais i Enric Abad— i per dos professors de l'IES L'Estació, Paloma Tortosa i Fernando Moreno, els excursionistes gaudiren d'una llarga ruta que va possibilitar un permanent contacte amb la natura, en un espai natural que alberga una rica flora i fauna.

II Concurs Escolar d'Escriptura de l'AVL

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua convoca el II Concurs Escolar d'Escriptura en Valencià

Aquest dilluns 1 d'octubre comença el termini per a participar en la nova edició

Fotografia de l'agència Europa Press

Després de la bona acollida de la primera convocatòria, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), institució que determina i elabora la normativa lingüística del valencià, ha donat a conéixer les bases de la segona edició del seu Concurs d'Escriptura, un certamen pensat per als estudiants de la Secundària Obligatòria que té com a objectiu promoure la llengua dels valencians entre els més joves i que compta amb el patrocini i la col·laboració d'El Corte Inglés, Caixa Popular, Bioparc i Fundació Bromera.

L'edició d'enguany ve carregada de significatives novetats. La primera, l'elecció d'una temàtica més pròxima a l'alumnat, amb qui es busca una major complicitat. Així, La festa que més estimes serà finalment el contingut sobre el qual hauran d'escriure xics i xiques, en un treball assagístic que ha de tindre una extensió que oscil·larà entre les 500 i les 800 paraules escrites amb l'ordinador. El termini de presentació dels texts serà de l'1 al 26 d'octubre.

Altra de les novetats és el desdoblament del concurs en dues categories: una per a primer i segon d'ESO i una altra per a tercer i quart, cosa que equipararà millor les possibilitats dels participants. Enguany es repartiran tres premis. El primer consistirà en un val d'un import de 1.500€ per cada categoria, dels quals 1000€ seran per al centre i 500€ per a l'alumne; el segon guardó tindrà un valor de 900€ per categoria, 700€ per a l'institut i 200€ per al participant; i el tercer premi serà de 600€ per modalitat, 500€ per al centre i 100€ per al jove escriptor. A més, s’atorgara amb els premis un lot de llibres de l'AVL i de la Fundació Bromera.

Com a novetat, també hi haurà un quart guardó especial de 1000€ que l'entitat li donarà al centre educatiu que més fomente el concurs entre el seu alumnat i presente un major nombre de redaccions. En cas d'empat, el premi es fraccionarà entre els centres.Tots els guardons seran lliurats el 24 de novembre al monestir de Sant Miquel dels Reis.