![]() |
| Deki, Andrea, Ainara i Aroa |
Ara que s'aproxima una nit tan macabra i
espectral, la del 31 d'octubre, escolteu aquest relat de quatre alumnes de
l'IES L'Estació: Deki Sherpa, Andrea Mollá, Ainara Santonja i Aroa Pastor.
![]() |
| Deki, Andrea, Ainara i Aroa |
Des del
naixement de l’església, els catòlics sempre han venerat les restes mortals de
les persones considerades com a santes. El culte a les relíquies es remunta al
principi del cristianisme, les primeres basíliques construïdes en temps de les persecucions foren erigides damunt de
les criptes on reposaven els cossos dels màrtirs. Però ben prompte les
relíquies es van convertir en instrument de prestigi i font d’ingressos que va
ser aprofitat per desaprensius que es
lucraren amb la venda de multitud de falsificacions. El reformista protestant
Joan Calvino es burlava d’aquesta proliferació de relíquies afirmant que amb el
total de fragments de fusta procedents de la Vera Cruz o Lignum Crucis es podria
omplir un barco. En canvi, l’església de Roma en
el concili de Trento (1545-1563) va potenciar la devoció per les relíquies dels
sants.
Les actes municipals proporcionen més
notícies sobre aquell objecte sagrat. El consell general de veïns, reunit el 27
de juliol de 1586, va agrair la donació de la monja descalça Sor Maria
Gabriel, filla del duc de Gandia, i va acordar celebrar-la perpètuament el 21
d’octubre, onomàstica de santa Úrsula. La festa de les onze mil verges era una celebració
important i —en el seu honor— es
disparaven coets, s’encenien torxes o atxes i solemne processó. Aquesta
festivitat a Ontinyent va continuar en el temps. De fet, sabem per les
ordenances municipals de 1767 que la corporació havia d’assistir formalment —en
comitiva i precedits pels macers— als actes religiosos en commemoració del
martiri de les onze mil verges.
Totes aquestes
relíquies desaparegueren... A l’igual que va succeir durant la Revolució Francesa
que transformaren l’església de santa Genoveva en el Panteó, cremaren les restes mortals de la patrona i les abocaren
al riu Sena, els milicians ontinyentins, en l’estiu del 36, destruïren aquells
objectes de veneració sobre els quals pesava una autenticitat ben discutible.
Entre les tasques que porta a terme l'alumnat figuren pesar i mesurar els
caragols totes les setmanes, observar i estudiar la seua morfologia, investigar
sobre la seua alimentació o reproducció, prendre nota de tot el que
descobreixen o preparar el medi on van a viure per comprovar on es desenvolupen
millor. En definitiva, una comesa que, segons afirma Salva Argente, permet connectar
la cultura de consum d'aquests animals amb la sostenibilitat del medi.
Donar visibilitat a la Formació Professional
i defensar-la com un canal idoni per a la incorporació dels joves al món
laboral. Aquest és un dels objectius que es va proposar la VII edició del Foro
Imast, inaugurat el passat dijous 18 d'octubre al Centre Cultural Caixa
Ontinyent pel Clúster territorial d'innovació i sostenibilitat Innovall amb la col·laboració
del consistori ontinyentí.
Una de les intervencions que va captar més
l'atenció dels presents fou la de Rasmy Mezyed, representant de l'IVACE
Internacional als països nòrdics que explicà les oportunitats de negoci
existents en aquestes latituds i recordà l'aposta del seu país per les energies
renovables, les ciutats sostenibles, el foment de l'ús racional de l'aigua i
l'economia circular. I ho exemplificà amb el barri energèticament eficient de Västra
Hamnen, a Malmö, la primera zona de Suècia sense emissions de CO2.Text, Carmen Armiñana
De vez en cuando, nuestra sociedad se ve impactada ante fenómenos que nunca habría imaginado y que presionan las barreras de la ética. Así, el suceso de La Manada se asemeja más a una compleja distopía kafkiana que a algo que podría suceder en este mundo que creemos tan evolucionado moralmente.
A pesar de que parece haber un consenso en las redes sociales, en las que casi todos se escandalizan ante la frialdad de la sentencia, no se pueden negar los hechos: esta se ajusta al código legal vigente. Esto, sin embargo, no da legitimidad a que tan ruin crimen se considere de menor calado, y demuestra cuán desacertada está la legislación en cuanto a este tema.
Lo deleznable de la sentencia no radica en la cantidad de años que La Manada permanecerá en presidio, sino en calificar de simple "abuso" algo que es mucho más grave. Lo sucedido motiva una reflexión sobre lo más sórdido de la naturaleza humana y lo injustos que pueden ser los desenlaces de semejantes crímenes.
Cuesta comprender cómo se somete a la víctima a un linchamiento gratuito, acusándola de ser la culpable de su desgracia y redimiendo a sus violadores por la supuesta escasa resistencia de la joven. ¿Acaso los asesinos son castigados con mayor o menor severidad en función de la intensidad con que la víctima se ha defendido? La violencia de este grupo de sádicos, que ostenta un desprecio latente a la dignidad del ser humano, no se muestra solo en estos individuos, sino en muchos otros. Por este motivo, es necesario modificar aquellos aspectos del código judicial que puedan causar que este tipo de incidentes se repita.
Es difícil evitar que individuos así surjan, mas una educación adecuada que potencie el respeto y la empatía, desde luego, no sería perjudicial. Después de todo, aunque vivamos en un mundo en el que habitan 7 000 millones de psicópatas potenciales, también es cierto que vivimos en uno de 7 000 millones de posibles buenas personas.
Un
any més, des del Consell Local de la Joventut d'Ontinyent han presentat el
Concurs d'Escriptura Crítica Juvenil, una activitat que té com a objectiu
instar els joves de la localitat a realitzar una reflexió madura i argumentada
sobre la seua realitat més propera.![]() |
| Fotografia de l'agència Europa Press |
Després de la bona acollida de la primera
convocatòria, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), institució que
determina i elabora la normativa lingüística del valencià, ha donat a conéixer
les bases de la segona edició del seu Concurs d'Escriptura, un certamen pensat
per als estudiants de la Secundària Obligatòria que té com a objectiu promoure la llengua dels valencians
entre els més joves i que compta amb el patrocini i la col·laboració d'El Corte
Inglés, Caixa Popular, Bioparc i Fundació Bromera.