dilluns, 2 de juliol de 2018

Jubilacions del curs 2017-2018: Rosa Lapiedra, Antonia Llinares i Pep Nàcher

El saló d'actes del centre es va convertir una vegada més
en l'escenari d'un emotiu homenatge a tota una trajectòria
Fotos de Toni Ferrero

Dir adeu sempre costa, sobretot quan t'acomiades d'aquells companys amb qui has compartit tants bons moments. Fa escassos dies, amb un nuc en la gola, diguérem adeu a tres figures de referència de l'IES L'Estació: la professora de Francés Rosa Lapiedra, la mestra de Castellà Antonia Llinares i el mestre de Ciències Naturals Pep Nàcher, tres docents que ja formen part a hores d'ara del nodrit grup de professionals retirats que un dia ompliren les aules i els corredors del nostre institut amb la seua presència i saviesa.
Anem a conéixer-los un a un.
Rosa Lapiedra Blasco
Després d'exercir la docència a València, Quart de Poblet, Bocairent, Albaida, Oliva, Canals, Alcoi o Cocentaina, Rosa Lapiedra Blasco, que fou la primera en jubilar-se el passat mes d'octubre, arribava al nostre centre amb eixa timidesa i prudència intrínseques que l'han acompanyada des de sempre, cosa que no ha sigut obstacle per convertir-se en un dels membres més valorats que amb el seu savoir faire s'ha guanyat la simpatia i el respecte de l'alumnat, professorat, equip directiu i personal no docent.
Rosa Lapiedra amb les seues étudiants
De mirada honesta, humil i noble, Rosa aterrava a l'IES L'Estació el 2008 i començava en aquest institut i un 1 de setembre d'eixe mateix any l'última etapa de la seua trajectòria professional. "Va ser curiós", confessa, "el fet de tindre col·legues que havien sigut professors meus, i més curiós encara transitar pels corredors reservats sols per a ells".
Empàtica com poques amb els joves, Rosa Lapiedra, que ara gaudirà de tots els petits instants que ens ofereix la vida, ha volgut acomiadar-se alliçonant-nos sobre la importància de la motivació del professorat. "Un professor motivat", afirma, "és aquell que se sent respectat i valorat en el seu treball diari pels alumnes i pels companys".
Antonia Llinares Juan
Antonia, orgullosa del seu alumnat
Natural de Bocairent, Antonia Llinares Juan és mestra des de 1975. Un total de quaranta-tres anys d'experiència docent —catorze d'ells viscuts a l'IES L'Estació— fan d'aquesta apassionada de la intel·ligència emocional i dels cursets i congressos sobre lingüística una enèrgica professional més que competent per actuar com a mediadora en situacions conflictives i per mantenir a ratlla i parar els peus als grups amb greus problemes conductuals. Dotada d'una predisposició connatural per a l'organització de múltiples esdeveniments i celebracions, ha impartit com a mestra diverses matèries (Socials, Educació Física, Francés, Plàstica, Teatre, Castellà, Valencià...) i ha exercit de directora a Agres per ordre d'Inspecció així com de cap d'estudis i encarregada del menjador a la seua localitat natal.
Assegura que l'estància a l'IES L'Estació ha sigut molt enriquidora, que ha aprés un muntó d'alguns companys i companyes i que ha viscut inoblidables moments recorrent el món amb el grup de las Callejeras Viajeras. "El que més trobaré a faltar", manifesta, "és l'ambient i les festetes que fem ací al nostre IES. Per això, el meu desig és que es mantinga la bona companyonia entre tots, que no perdem el contacte i que no oblidem els llaços tan bons que hem creat. Vos tindré sempre al meu cor". Els seus plans futurs: conservar les aficions (nadar i caminar), actualitzar coneixements de Francés i Informàtica i prendre's la vida amb més calma. 
Josep A. Nàcher Ases
Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de València, aquest atzenetí amant de l'agricultura, la música —ens ha confessat que quan era jove tocava la guitarra— i les obres de divulgació científica va començar a treballar en el món de la docència a Linares de Mora, província de Terol, fa trenta-sis anys. Des d'aleshores, ha estat en altres centres de la mateixa regió fins a l'any 1985, quan el nomenaren professor d'EGB al col·legi Bonavista d'Ontinyent, on també ha ocupat el càrrec de secretari. Com Antonia, imparteix les seues classes a l'IES L'Estació des del 2004.
Pep, rodejat dels ja excompanys, però sempre amics
Discutidor com pocs, és expert en portar la contra al seu interlocutor, i això és precisament el que més trobarà a faltar cada matí: pujar a l'institut, seure al tendur a l'empara del calor del braser i conversar, de vegades enardidament, amb els companys i companyes. De fet, la seua opinió sobre el nostre centre no dista molt de la d'Antonia. "Les instal·lacions són velles, però tenen el seu encant", reconeix Pep. "L'alumnat, bastant bo. Solen donar-te algun que altre disgust, però no està mal. Del professorat, cada vegada millor. Hi ha un bon ambient que cal mantenir". Pessimista tenaç, considera que la tasca del docent està escassament reconeguda. "Ja s'han encarregat els polítics que així siga", admet. Per això, no demana impossibles: una xarxa única, no privada ni concertada, una forta inversió en personal que permeta disminuir les ràtios ("uns deu alumnes per aula", fantasieja) i un bon equipament en materials didàctics i tecnològics que ajuden a fer les classes més atractives.
Finalitzada la seua trajectòria professional en l'educació, on està per pura casualitat, a partir d'ara viurà dia a dia, aprofitant tot el temps que li queda. 
Amic, amigues, fins sempre...


Coreografia preparada per la professora Yesenia Jorques en homenatge als tres jubilats
Entrega dels regals al saló d'actes
Fernando Moreno, Victoria Gutiérrez i Mariola Garrido posaren veu als discursos d'acomiadament
Convit al bar de l'institut
La festa no va decaure en tota la vesprada
Antonia, agraint el detall del seu alumnat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada