Athlone Community College |
Javier amb la Direcció de l'Athlone i la companya al projecte, Vicenta Vanaclocha |
El que em va sorprendre és que és una societat que manté molt viu el llegat cultural i històric,
cosa que els fa tenir un pensament més conservador. Però són gent oberta i desenfadada quan compateixes una “Guinness”
en qualsevol pub local. Irlanda és un país que està patint molt l'austeritat econòmica
causada pel rescat de la última recessió. Ara, amb mesures econòmiques
austeres i arriscades, amb una forta reducció en l’impost sobre societats,
moltes multinacionals tecnològiques s’han establert al país i això ajuda al
creixement econòmic.
Els mitjans de comunicació locals feren gran ressò de la participació a l'intercanvi dels professors valencians Javier i Vicenta |
Quina
era la teua rutina diària?
Javier: Des del primer dia, ens van dir que faríem les
mateixes tasques que qualsevol dels professors del centre: Docència directa, observació en diferents assignatures, supervisió
en l’espai educatiu, correcció d’exàmens, reforç a alumnes en matèries,
tutorització en grups o individualment, assistència a reunions del professorat, recolzament a estudiants espanyols, mediació de conflictes entre
alumnes, substitució de professors per absència, etc.
Com
ha anat la convivència amb els professors i alumnes nadius?
Javier: Molt bona. El caràcter acollidor i obert de l'irlandés
facilita molt la integració en el centre. Sempre et donaven conversa i tenien
paraules amables i de recolzament. Recorde el molt emotiu acomiadament que ens
van fer. Ens van fer regals, ens van dedicar paraules amables i inclús vam haver
de fer un discurs d'agraïment. Uns
alumnes ens van cantar cançons irlandeses. Els alumnes ens miraven amb
curiositat i era molt gratificant que sabien els nostres cognoms. "Mr
Nadal" o "Sir", em deien amb cortesia.
Són
diferents els alumnes irlandesos i els nostres?
Javier i Vicenta participaren en diferents iniciatives educatives i socials, com és la campanya contra el suïcidi, un greu problema a Irlanda. |
Javier: Els irlandesos són més introvertits i mostren molt
de respecte cap al professor. Semblen més disciplinats. En canvi els espanyols
són més oberts, vius, espavilats, encara que això comporta alguns problemes a
les aules. Al centre, a Athlone, hi havia molt d'alumnat espanyol que decidia
estar a Irlanda per raó d'una immersió lingüística.
Què
et va semblar el Athlone Community College i el sistema educatiu irlandés?
Javier: Vam tindre sort, perquè el centre sols tenia un
mesos de funcionament; l'antic era mol vell i s'ha construït un centre molt
avantguardista. Al país, està molt establert l'ús d’uniformes per disciplina
escolar i evitar distincions. Encara hi han molt centres que discrimina sols
xic o sols xiques. Molts del centres són gestionats per religiosos, però
nosaltres estàvem en un public.
Quant al sistema educatiu irlandés, hi ha dues
revàlides( el Junior Cerificate i el Leaving Certificate) que avaluen de
manera externa l'alumnat equivalent a nostre 3r de ESO i 2n de Batxillerat. No
obstant això, com que sols són determinats aquestes dues revàlides, en la resta
de cursos es promociona encara que no es tinga un nivell suficient. Per altra
banda, un disseny curricular tan estricte, fa que s'aprenga molt de memòria i
s’estimula poc la creativitat. També resulta curiós que, per als dos nivell de
certificació, l'alumne pot optar per dos nivells de dificultat (ordinari i
elevat). És un sistema molt competiu, centrat en la obtenció d’un certificat
final que deixa molt al marge l'alumne desmotivat i sense objectius de estudis
universitaris.
També hi ha un controvertit 4t d'ESO,
anomenat “Transition Year” amb activitats molt obertes. És un curs que
causa molt de debat; alguns diuen que és fonamental per la maduresa de l’alumne
però altres consideren que perden pressió i ritme d’estudi i el rendiment
acadèmic es ressent. En general
considere que, a nivell de continguts, el
sistema espanyol és més elevat i requereix més esforç de l'alumnat.
Entrada al modern edifici de l'Athlone Community College, amb el cartell en llengua gaèlica. |
Què
destacaries de l'experiència?
Javier: Ha sigut un experiència única ser professor en
l'estranger, amb una altra llengua i metodologia, El fet d’estar fora del
entorn diferent del quotidià és molt positiu per reflectir sobre la nostra
pràctica docent; per millorar o valorar aspectes del nostre sistema. Ha sigut una gran satisfacció aconseguir els objectius educatius programats pels agents organitzadors dins del programa
Erasmus+. Espere incorporar l’experiència a la pràctica docent diària i difondre entre l'alumnat i professorat que cada experiència d’intercanvi i
mobilitat a l’exterior ens aporta coneixement i experiència, tant a nivell
professional com personal.
Imatge de Javier Nadal d'uns bells penya-segats de les costes d'Irlanda |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada