divendres, 10 de juliol de 2015

Entrevista a María Úbeda, exalumna i estudiant de Belles Arts

Ha presentat a Ontinyent la seua primera exposició individual basada en la cultura original canadenca

 "Recomane a l'alumnat qualsevol tipus d’intercanvi, a nivell nacional o internacional, perquè t’ajuda a conèixer-te i a conèixer altres persones i cultures.  Hi ha infinites possibilitats esperant-nos"

Entrevista de Paula Gramage, exalumna i estudiant de Medicina


María Úbeda i Paula Gramage, cosines, a Lapònia
María Úbeda Morales és exalumna de l’IES l'Estació. L’any 2011 va ingressar a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. L’any 2014 va rebre una beca d’intercanvi internacional, amb la qual ha tingut l’oportunitat de realitzar el seu últim curs de grau a l’Alberta College of Art and Design de Calgary, Canadà i a l’Acadèmia d’Art de Turku, Finlàndia.  Fruit de la seua enriquidora experiència a Canadà, va decidir centrar el seu Treball Final de Grau en la cultura i l’art d’aquest país i, com a resultat de tota aquesta dedicació i treball, el passat juny ens va presentar a Ontinyent la seua primera exposició en solitari. La visita a aquesta fantàstica mostra ens ha dut a interessar-nos un poc més per les ambicions i els projectes de futur d’aquesta jove artista ontinyentina.

Cartell de l'exposició realitzada
a Ontinyent,
del 19 de juny al 4 de juliol 
Per què vas decidir centrar el TFG i l’exposició en aquest tema?
Maria: Bé, després de passar un parell de mesos a Canadà vaig pensar que podia centrar el meu TFG en aquella experiència que estava vivint.  A més, a mesura que anava descobrint a poc a poc la història i l’art de la societat canadenca, sentia que despertava un interès creixent en mi. Finalment, em vaig decidir per emprendre una recerca teòrica i pràctica sobre la cultura de les Primeres Nacions.

I quin era l’objectiu principal que volies assolir amb aquest treball?
Maria:  L’objectiu principal de l’exposició era retractar tot aquest treball sobre una col·lecció de gravats.  A més, vaig pensar que també seria bona idea realitzar aquesta exposició per tal de poder transmetre a tots els meus amics i a la meua família tot allò que havia vist i viscut durant els meus mesos a Canadà.

¿Quines diferències trobes respecte del nostre país, després d’un llarg any a l’estranger, on hauràs pres contacte amb la situació de l’art en diferents països?
Maria:  Bé, és una mica diferent. Els països on he estudiat es preocupen una mica més per l’art i per la cultura, en general.  També és perquè són països més rics i realitzen més inversió en aquest camp per la qual cosa hi ha moltes més oportunitats. Una diferència important que sí que destacaria és que pense que els coneixements teòrics que proporciona el grau són insuficients. Quan l’alumne finalitza la carrera, normalment té poques eines i recursos per realitzar crítiques sobre obres d’art, anàlisis... En canvi, en les dues universitats que he estudiat aquestes competències es treballen des de primer.

I quins són els teus projectes de futur? Tens alguna previsió de tornar a l’estranger?
Maria:  Doncs, per ara, m’he matriculat en un Màster Internacional de Gestió Cultural, a Barcelona. És un camp molt obert que abraça des de la realització de projectes culturals (teatres, exposicions...) fins al galerisme, que és un dels camps que més m’agrada.
I, sí, tinc previsions de tornar a l’estranger.  Conviure amb altres societats i altres cultures que tenen diferents formes de percebre la vida i l’art m’enriqueix i em permet realitzar-me. Tot i això, vull tornar per enriquir el meu bagatge artístic, però m’agradaria treballar i viure ací, a Espanya.

Sé que guardes molts bons records de la teua trajectòria acadèmica i supose que, entre tots ells, hi haurà algun relatiu als teus anys a l’institut. Si fas memòria, què en destacaries?
Maria: L’IES va ser per mi  el punt que va marcar la transició entre dues etapes.  Van ser dos llargs anys que, a banda de ser decisius per dirigir el meu futur, van ser  fonamentals per acabar d’educar-me. Allí vaig trobar el microambient adient que em va permetre créixer. Tinc molts bons records dels amics que vaig fer i dels professors, que em van ajudar en tot moment.

Invitació i imatges de l'exposició
 al Palau dels Barons de Santa Bàrbara
I a l’alumnat que ara seu al mateix pupitre que tu fa uns anys, què li recomanes?
Maria: Doncs, a l’alumnat li recomane que estudie allò que li agrada i que el realitza dia a dia. Pense que val la pena lluitar per poder dedicar la teua vida a allò que t’encanta fer. I, sobretot, recomane que no limiten el coneixement al currículum, que han de conservar una motivació viva per aprendre. També pense que és important compartir experiències acadèmiques amb altres persones i companys i, per això mateix, recomane qualsevol tipus d’intercanvi, a nivell nacional o internacional, perquè t’ajuda a conèixer-te i a conèixer altres persones i cultures.  Hi ha infinites possibilitats esperant-nos. 







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada