UN POC DE BONA LITERATURA:

Si Nadal se us fa una mica llarg, L'ANDANA us convida a passar una bona estona amb un joc de creació pròpia i una mica de gran literatura. Seguiu les instruccions i podreu gaudir d'un inquietant conte de Nadal escrit pel gran escriptor francès Guy de Maupassant (5 d'agost de 1850 – 6 de juliol de 1893) 

CONTE DE NADAL Guy de Maupassant Completa aquest conte amb les paraules que trobaràs a la sopa de lletres i que obeeixen a les definicions del quadre següent:

sopa de lletres

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

A

s

o

c

a

r

r

i

n

m

a

e

s

p

e

c

t

r

a

l

t

i

a

B

i

e

r

l

a

o

n

h

i

p

n

o

t

i

t

z

a

d

a

i

a

ç

C

n

i

ü

u

e

s

g

a

r

r

i

f

a

n

t

t

t

o

o

r

g

ò

D

f

a

r

g

a

o

e

l

a

o

o

i

l

o

e

r

e

o

o

a

a

n

E

o

p

t

t

e

r

n

p

c

o

n

v

i

c

c

i

o

n

s

p

l

o

F

n

e

n

o

o

l

u

o

l

o

c

u

s

t

ò

d

i

a

c

a

l

é

G

m

m

o

l

v

o

l

v

e

s

o

í

t

o

l

o

q

u

e

e

i

s

H

t

a

d

a

ç

a

l

g

a

o

o

ò

a

r

p

l

o

u

o

c

n

o

I

b

o

r

r

a

t

x

o

n

t

r

a

g

e

r

g

n

o

c

a

a

s

definicions

1._________________________:	Fenomen estrany que no pot explicar-se per raons naturals, sinó per la intersecció d’alguna divinitat.
2. _________________________:	Idees fermes de les quals un està fortament convençut, siga de tipus moral, religiós, polític, etc.
3. _________________________:	Persona que està legalment autoritzada per a professar i exercir la medicina
4. _________________________:	Partícules menudes i lleus que poden surar en l’aire.
5. _________________________:	En plural, mesura itinerària de valor variable, segons els països.
6. _________________________:	Taller on es fon i treballa el ferro
7. _________________________:	Femella del gall
8. _________________________:	Que té les facultats pertorbades per la ingestió d’alcohol
9. _________________________:	Que causa pànic o terror
10. _________________________:	Innocent, que és fàcil d’enganyar o convéncer
11. _________________________:	Adjectiu, imatge relacionada amb els fantasmes
12. _________________________:	Reunir un grup de gent per algun motiu determinat
13. ________________________:	Resina gomosa i aromàtica que s’usa en algunes cerimònies religioses
14. ________________________:	Atifell sacramental que s’usa per contenir l’hòstia consagrada
15:_________________________:	Freda, congelada.
16________________________:	posseïda per una força psicològica externa

CONTE DE NADAL

Guy de Maupassant 

Un record de Nadal? Doncs, sí. En tinc un, un de ben estrany. Una història fantàstica. Sí: vaig viure un miracle, la nit de Nadal. Ja sé que sentir-me parlar així us resulta estrany. Jo no crec en res i, tanmateix, he vist un (1) ____________________. Sí, l’he vist amb els meus propis ulls, us ho assegure. Aquell fet que vaig viure em va sorprendre molt. No perquè crega en les vostres creences, sinó perquè sé que la fe pot moure muntanyes. Us confesse que si allò que vaig veure no em va fer creure, almenys, em va fer dubtar i molt de les meues (2)__________________________.

Per aquell temps, jo era (3)_______________ rural i vivia en un poblet de Normandia. L’hivern d’aquell any va ser horrorós. La neu va arribar a les darreries de novembre, després d’una setmana de gelades. Es veien avançar pel nord els grans i foscos núvols i les (4)___________________ de neu van començar a caure, monòtonament. Tanmateix, en una sola nit, tota la plana va quedar sepultada.

Les granges, aïllades enmig dels camps ocults entre cortines d’arbres emblanquinats de neu, semblaven desaparéixer sota aquella escuma espessa i lleugera. Cap soroll no travessava ja l’espai quiet. Solament els corbs, en bandades, descrivien figures brodades al cel, i després queien sobre els camps buscant sota la neu un poc d’aliment.

A les llargues nits, se sentia sols aquella lleu remor apagada de la neu que no parava de caure. 

Això va durar vuit dies amb les seues nits. Després, quan la nevada es va detenir, el terra acumulava un mantell de cinc peus. Durant les tres setmanes següents, de dia, un cel net i clar, com un cristall blau. De nit, el cel se sembrava d’estrelles en un espai com de pur gel.

Les cases ombrívoles, els arbres ennegrits i els camps deserts... tot feia efecte de mort, de mort de fred. Cap persona ni bestiar no eixia de casa. De tant en tant, se sentia espetegar algun arbre, com si les seues branques s’hagueren partit pel fred. En aquelles circumstàncies, les granges semblaven separades per milers de (5)___________________. 

Es vivia com es podia. Només jo, el metge, procurava desplaçar-me ací i allà per atendre els malalts més greus, exposant-me a quedar colgat en algun clot del camí invisible. Així, em vaig adonar que un terror misteriós planava sobre el país. Alguns deien sentir en la nit uns xiulets aguts. Altres unes veus desconegudes, com gent que passava misteriosament. Certament, un espant estrany envaïa els esperits de la gent, com si temeren que alguna cosa terrible haguera de passar.

El ferrer, el bo de Joseph, vivia en la seua (6)_______________________ en un petit llogaret. Com que necessitava pa, va decidir arribar al poble i, de pas, poder trobar-se amb algú amb qui intercanviar unes paraules. Va decidir tornar molt abans de la nit.

Es va enfilar pel camí ocult sota la neu i va creure distingir, vorejant un mur, un ou blanc. Un ou tan blanc com la resta del món que l’envoltava. Sí, era efectivament un ou. Però, d’on venia? Quin animal l’havia dipositat allí? En qualsevol cas, semblava un ou de (7) ___________________ i encara estava un poc calent. Així que va decidir portar-li’l a la seua esposa.

—Pren, dona, mira quin ou més bo he trobat al camí!

—Un ou al camí? De segur que estàs  (8) ___________________ —va estranyar-se la dona.

—Mira’l! Si encara és calent. L’he guardat a la butxaca perquè no es refredara.

La dona no va tenir més remei que creure’s el seu marit. Va deixar caure l’ou en l’olla on la sopa ja bullia. El ferrer li va comentar el que es deia en la comarca. Mentre, van servir el sopar i es disposaren a tastar la sopa.

—I si hi ha alguna cosa en aquest ou? —va esclatar la dona.

—Alguna cosa? Què vols que hi haja?

—Doncs, què sé jo? —va insistir la dona.

—Au! Menja-te’l i no sigues ximple.

Finalment, ella el va obrir. Era com tots els ous i semblava ben fresc. El va tastar.

—Què, quin gust fa aquest ou? —li va preguntar l’home.

Però ella no li va ja respondre, sinó que va clavar els seus ulls de sobte immòbils en els ulls del seu marit. La mirada es tornà embogida, (9) ______________________________ i va començar a proferir uns estranys xiscles i a manifestar unes convulsions indescriptibles de cap a peus. I va rodolar per terra i va fer uns crits horrorosos.

Tota la nit es va debatre entre espasmes espantosos, deformada per tremolors esfereïdors, per terribles convulsions. 

El seu marit, incapaç de dominar-la, va haver-la de lligar i ella bramava sense parar amb una veu horripilant i infatigable:

—El tinc dins! El tinc a dintre!

Em varen cridar a l’endemà. Vaig anar com vaig poder i vaig subministrar a aquella pobra dona tots els calmats que coneixia. Però no vaig poder fer res. Era boja.

A velocitat increïble, aquella estranya notícia va arribar a totes les cases i tots van saber que la dona del ferrer havia estat posseïda pel dimoni. La gent que va voler aproximar-se a la casa del ferrer, corria espantada en escoltar aquella veuarra deformada i inhumana de la dona.

Varen prevenir el rector del poble, un vell i (10) ________________________ sacerdot. Va acudir amb les seues coses com si anara a administrar els sagraments a un moribund. Finalment, alguns quatre homes valents sostenien la boja, el sacerdot va pronunciar unes fórmules d’exorcisme. I la dona es recargolava i feia crits i treia bromera per la boca. Tanmateix, aquell mal esperit no va ser expulsat en tota aquella nit.

Així, va arribar Nadal sense que haguera canviat res. La vespra de Nadal, al matí, el sacerdot em va visitar. Em va dir que desitjava que aquella malaventurada dona  assistira a la missa de la Nit de Nadal. Potser Déu podria fer un miracle en aquella mateixa hora en què Jesús havia nascut d’una dona.

No m’hi vaig saber negar. Tot i això, no creia en miracles.

A la nit, les campanes de l’església cridaven els fidels a la Missa del Gall. El seu so era com una súplica somorta en el cel desolat. La lluna blava il·luminava (11) ________________________ el paisatge. Les gents, com éssers negres es van (12) __________________________ en colles cap a l’església. 

Jo havia agafat els quatre homes mes forts del poble i em vaig dirigir a la casa del ferrer. La posseïda, nugada als extrems del llit amb grosses cordes, encara feia aquells horrorosos crits. Igualment nugada, ens la vam endur. Vam passar pel lateral de l’església, entre la mirada expectant i acovardida dels fidels. Vam tancar la boja  a la sagristia. Quan estaven donant la comunió, vaig donar l’ordre i varen obrir la porta de la cambra que ocupava la boja i la vam portar als peus de l’altar.

Els llums, els ciris encesos, la gent agenollada, l’olor d’(13)________________________, tot allò va fer un efecte horrible en aquella pobra dona, que va tornar a proferir aquells crits terribles que van fer fugir alguna gent. Però aquells quatre homes la tenien immobilitzada i la van ajupir fermament a terra.

Llavors, el capellà va agafar la (14) ________________________ flamejant de raigs d’or,  amb l’hòstia blanca al seu interior, i la va posar davant de l’endimoniada. I aquella dona es va quedar immòbil davant d’aquell objecte radiant. Semblava (15) _____________________, fascinada per aquella visió. I el capellà estava tan quiet que semblava una estàtua.

En un moment donat, la dona va baixar els ulls, com vençuda per aquella visió sagrada. I va tornar a obrir els ulls i els va tornar a tancar, i va fer un últim crit, que va ser com un eco que es va perdre en les penombres de la nau. Després, va semblar com dormida, o (16) ___________________.

Se la vàrem emportar a sa casa i allí va dormir durant quaranta hores. Quan es va despertar, res no recordava de la seua follia. I ningú no li ho va voler contar.

Així. Ho torne a dir, vaig assistir a un miracle, tot i que no sóc creient. 

      25 de desembre de 1882.