Abelardo Muñoz, emèrit professor de l'IES l'Estació, una vocació didàctica inesborrable 

  El nostre estimat professor, el catedràtic Abelardo Muñoz, que gaudeix ja d'una merescuda jubilació, segueix vinculat al nostre centre. D’una manera totalment altruista, encara ens ofereix mostres de la seua notable experiència didàctica amb la realització puntual d'algunes pràctiques i lliçons magistrals als laboratoris del Departament de Física i Química.

  La figura del professor emèrit ha estat i és encara menystinguda en el nostre sistema educatiu, però és bastant evident que, si una societat no pot menysprear l'empenta i la capacitat d'aprenentatge i de treball del jovent (com ara ocorre), tampoc no pot prescindir de la basta experiència i del bagatge de coneixements que acumulen alguns professionals, que són ara jubilats per edat, però que conserven intactes les seues facultats, la seua capacitat d'ensenyar i d'il·lusionar l'alumnat.

  Tot seguit, adjuntem la ressenya d'una classe magistral, realitzada per l'alumne Pablo Ferri.

  El passat divendres dia 14, els alumnes de 2 de Batxillerat de la modalitat de ciències ( diürn ) tinguérem el privilegi de participar en una profitosa pràctica de física, a càrrec del durant molts anys catedràtic de l’IES L’Estació, Abelardo Muñoz.
  El professor, servint-se d'un to planer i entenedor, inicià la xerrada amb una breu introducció històrica vers l’electromagnetisme, en què emfatitzà el caràcter acumulatiu de les ciències, així com la trista falta de reconeixement que sofreixen les grans ments del passat. Seguidament, procedí amb l’exposició d'un conjunt de fenòmens de natura electromagnètica, deixant entreveure l’aparença “màgica” d'aquests (atracció i repulsió entre imants, desviació d'agulles imantades al pas de corrent elèctric, el seu canvi del sentit, en funció del sentit del corrent... ). Un cop mostrades les fonts del camp magnètic, continuà amb la realització d'un seguit de processos experimentals. Aquests últims tenien per objecte donar una visió general al voltant de les propietats que el camp magnètic atorgava a l’espai que voltava les seues fonts (atracció de determinats cossos, acció entre fils de corrent, interacció entre el camp i els corrents que circulen per espires tant circulars com quadrangulars...). Com a cloenda, comentà la gran utilitat que oferia la conversió d'energia elèctrica en energia mecànica i a l’inrevés.
  En conclusió, esdevingué una pràctica més que fructífera, que donà sentit als coneixements teòrics tractats al llarg del trimestre.

Pablo Ferri, 2n Batx. C