El valor de l'educació

Text d'Alfred Bernabeu, cronista d'Ontinyent i professor de Valencià de l'IES l'Estació

   L’etimologia de la paraula educació proporciona una informació interessant sobre aquest terme. Educere/educare: promoure el desenvolupament intel·lectual de la persona.  La genuïna educació ha de ser un aprenentatge obert en el qual participen activament els dos protagonistes del procés: alumnat i docent. Recalque el factor més important, ensenyament actiu, és a dir, interés per a aprendre i ensenyar. Parlem doncs,  d’una relació bidireccional.

  Entre el professorat que imparteix Secundària i Batxillerat s’observen certs comportaments inadequats en l’alumnat, cada vegada a les aules es dedica més temps a corregir conductes inapropiades que a impartir els continguts d’un currículum acadèmic que mai no s’arriba a complir del tot. Les causes? Diverses, però destaca una en especial. Una societat que ha oblidat ensenyar a casa unes normes bàsiques de convivència. En algunes ocasions els pares han preferit ser “col·legues” dels  fills defugint de les responsabilitats i del paper que els pertoca exercir. Un comportament passiu que potencia  el fracàs escolar.  

   No afirme que l’educació actual siga pitjor, és diferent. La LOGSE va ampliar l’edat de l’ensenyament obligatori fins al 16 anys i no tot l’alumnat té el mateix interés per a aprendre. En la meua època escolar aquesta falta d’inquietud no existia per un simple motiu, el que no volia estudiar s’incorporava al món del treball. És clar que en aquell temps, la indústria tèxtil d’Ontinyent, en plena expansió, necessitava molta mà d’obra. Una minoria seguia  estudis superiors... En el curs 1975/76 a la nostra ciutat, solament a l’institut (ara IES l’Estació) es podia cursar COU i no érem més de 60 alumnes!      

   La universalitat de l’educació o de la sanitat gratuïta són uns dels grans avanços que la  societat no acaba de valorar en la seua justa mesura. Unes despeses que l’estat de benestar ha d’assumir i que provenen dels impostos tributats per nosaltres, els ciutadans. No estaria gens malament que, a títol informatiu, a principi de curs, es facilitara  el cost real de cada plaça escolar.  Estic segur que es valoraria més l’esforç econòmic realitzat per aconseguir uns joves amb millors capacitacions. No hi ha dubte, una societat que inverteix en educació assegura el seu futur.

   En aquest sentit és important apostar per la formació del professorat. Considere que la formació dels docents cada vegada és més completa i multidisciplinar. Apostar per la disminució  de la ratio d’alumnes per aula també afavoreix la qualitat d’ensenyament. El procés d’aprenentatge actual cada vegada és més individualitzat; els grups més reduïts permeten una millor atenció a un alumnat molt divers i amb majors necessitats educatives. 

   Ara que el nou curs comença, hem de reprendre el camí, un projecte comú en el qual tots hem de participar: l’alumnat aportant l’estudi i la curiositat d’aprendre; els pares i les mares ajudant-los a ser responsables i autònoms; el professorat  il·lusionant-nos amb el nostre ofici cada vegada que entrem a classe, vocació. Tots junts, de la mà, hem de marxar cap a Ítaca, encara que el camí siga llarg...