El motí dels consums i les quatre morts - Crònica

Palau de la Vila a principi del segle XX
Foto de l'Arxiu Municipal d'Ontinyent

Article publicat pel diari LEVANTE el dia 2-01-2016 

El motí dels consums i les quatre morts

 Alfred Bernabeu

El primer dia de l’any 1920 un enfrontament entre les forces de seguretat i els assistents a una manifestació  causava quatre morts. Un succés desgraciat -que sembla oblidat pels ontinyentins- i que, noranta-cinc anys més tard, vull recordar en aquest article.

            L’impost de consums era una taxa que gravava els béns de primera necessitat (el menjar, les begudes i els combustibles). Era un gravamen impopular que castigava fiscalment  les classes més desfavorides; establit en 1845,  continuava vigent a Ontinyent en 1920 malgrat la forta repulsa dels partits progressistes. No cal dir que les protestes contra aquest tribut van originar un gran nombre de motins arreu de l’estat a mitjans del segle XIX.              Certament, en aquells anys la situació de les classes modestes a Ontinyent era molt precària. L’agricultura -base de l’economia local- havia patit les adversitats meteorològiques  i encara perduraven els efectes de la plaga de la fil·loxera que havia devastat les vinyes del terme. En esclatar l’any 1914 la Guerra, els preus dels aliments i de les matèries primeres s’enfilaren cap a amunt; en canvi, els salaris continuaren sent baixos. Les condicions de vida empitjoraren. J. Gandia Calabuig, en un excel·lent article, comentava que amplis sectors de la població vorejaven els límits de la subsistència. El descontent es palpava en els diferents escenaris de la ciutat, la protesta no tardaria a esclatar...

             El 29 de desembre de 1919, la societat obrera “El Trabajo” va sol·licitar permís a l’ajuntament per a organitzar una manifestació amb l’objecte de demanar la supressió de l’impost sobre els consums. L’u de gener, una multitud descontenta es va reunir en la Glorieta i inicià la marxa recorrent la plaça Concepció, carrer Major fins arribar al consistori municipal. L’alcalde, J.M. Tortosa Valls, s’entrevistà amb ells i féu cas omís de les reclamacions. Tot seguit  es desencadenà una sèrie d’accions  per part dels manifestants. Les vuit garites de fusta -on es cobrava aquesta taxa sobre les mercaderies que estaven situades en les entrades de la població- van ser incendiades. Una violenta protesta que era ben característica en les revoltes antifiscals.

Detall de l'obra "La Càrrega", de Ramon Casas

            L’autoritat municipal, per restablir l’ordre públic, va reclamar la presència d’agents armats. El tinent de la guàrdia civil exigí la dispersió dels revoltats; una demanda que va ser contestada amb el llançament de pedres contra  la benemèrita. L’oficial ordenà disparar  foc real contra els manifestants. El resultat va ser desolador: una dotzena de ferits i quatre morts, entre ells, dues xiquetes de vuit i nou anys que acompanyaven els seus pares. S’havia consumat la major repressió de tota la història del moviment obrer ontinyentí!

            En l’actualitat resulta difícil d’imaginar a Ontinyent tal grau de violència en la repressió de les forces de seguretat i una protesta social tan “vehement” en les formes que incloga incendiar les oficines de recaptació municipals i l’enfrontament, a cantalades, amb la policia. Certament, la crisi econòmica ha castigat en gran mesura les butxaques de molts dels nostres conciutadans. Però, gràcies a un minvant estat de benestar, encara disposem dels recursos per a pal·liar les necessitats dels més desfavorits. Solidaritat i justícia social, els millor remeis per a evitar que es torne a repetir una situació semblant.