El professor de Matemàtiques, Pepe Ferrero, es jubila

El professor Josep Ferrero Reig és un dels grans, en l'equip que formen els professors de l'IES l'Estació. Els seus gustos i inquietuds l'han dut a interessar-se per totes les branques del coneixement, des de les matemàtiques a la música, des de l'astronomia al món dels bolets, des de la ciència més exacta a la prosaica i equívoca agricultura. Un home tan apassionat en tot el que fa com alhora discret, tan inquiet com pacífic, tan inconformista com tolerant, tan savi com alhora humil; una mena d'Enstein molt pròxim que ha sabut guanyar-se curs a curs el respecte i l'estima de tots els que hem pogut reconèixer la seua enorme talla humana.

Li hem fet una entrevista, a manera de comiat, per poder traure-li unes quantes paraules que parlen sobre ell mateix. Odia el protagonisme. "A mi? Jo no...", ens ha dit de seguida; però s'ha adonat prompte que aquesta vegada no pot fugir: 

Quants anys has estat a l'IES l'Estació?

Pepe Ferrero: La meua vida professional ha estat repartida en distints llocs. Després d’una inicial i breu estada en l’antiga Escola de Formació Professional d’Ontinyent “La Cens” (on de xicotet vaig  ser alumne), una tercera part del total dels  anys treballats els vaig viure repartits entre la veïna localitat d’Alcoi i l’actual IES Jaume I del nostre poble. Així que, com que un menys un terç és igual a dos terços, aplicat a trenta-tres anys ixen exactament vint-i-dos cursos complets, que és el que demana la pregunta.

Què destacaries del teu pas per l'IES l'Estació?

Pepe Ferrero: Difícil pregunta que té una fàcil resposta. Respecte de mi, res; perquè tot ha sigut d'una regularitat i normalitat envejosa, cosa de la qual estic molt satisfet i content. Dels altres, tot: treball normalment agradable i majoritàriament gratificant, excel·lents companyes i companys, i bons alumnes, que m’han fet treballar a gust, uns més que altres; però, al final, tots bons.

Quines són les teues aficions i gustos?

Foto: Cristina Biosca

Pepe Ferrero: Les meues aficions principals són dues, i romanen repartides meitat en el cel i meitat en la terra. Dels darrers anys en la facultat de Matemàtiques em ve la mania i curiositat per escodrinyar el cel. Al  principi, tenia verdadera obsessió de comprovar per mi mateix que era cert allò que deien i calculaven aquells professors: on estaven els planetes, quan serien els eclipsis i que el Sol rodava i no era impol·lut; tot era veritat, i els càlculs amb nombres i  equacions no fallaven. Més endavant vaig dirigir la mirada cap a la terra i vaig descobrir les satisfaccions que pot donar el cultiu agrícola, la recollida de pebrassos o l’horteta domèstica. Açò és, Cel i Terra.

Foto: Cristina Biosca

M’agrada la música, tota la música, o quasi tota. Vinc d’una generació, la dels anys 70 del segle passat, on la música, el rock'n'roll, era part de la forma de ser i de viure dels joves. Supose que igual o paregut que ara, i  també igual açò explica un poc  allò  de cantar en classe.

Quins són els teus plans futurs?

Pepe Ferrero: Junt als meus familiars més pròxims, deixar-me portar per l’esdevenir del temps i anar fent cosses segons vagen sorgint. Continuar cultivant antigues aficions i tal vegada experimentar amb noves activitats. No puc concretar, però de moment provarem de viatjar un poc més del que ho he fet fins ara.

Foto: Cristina Biosca

Pepe Ferrero s'acomiada de nosaltres amb un somriure contagiós, quasi impúdic, ara que s'ha afaitat el seu gros i característic bigot. Li diem adéu també amb un somriure, a pesar que sabem que el trobarem molt a faltar. Li ha arribat el temps de canviar el rumb de les seues preferències i inquietuds, encara que sabem que no podrà estar-se mai quiet. Adéu, professor; adéu, company; adéu, estimat amic! 

Pepe Ferrero amb els seus antics alumnes del Jaume I, en un projecte d'investigació astronòmica que va ser premiat pel Ministeri d'Educació i Ciència, i que els va dur fins a Nashville (Tenessee - USA)