Exalumnes de l'IES l'Estació: Manuel Palomar, Rector de la Universitat d'Alacant

Manuel Palomar, investigador de llenguatges i sistemes informàtics i Rector de la Universitat d'Alacant: "A l’institut em vaig decidir per les ciències i per la Informàtica"

Manuel Palomar en la seua època amb l'Insitut,
amb professors i companys

Manuel Palomar, nascut a Ontinyent el 1964, és professor i investigador. És l'actual rector de la Universitat d'Alacant. La seua línia d'investigació se centra en les Tecnologies del Llenguatge Humà i desenvolupa la tasca docent en l'ensenyament de les bases de dades. És catedràtic universitari del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics.

Va començar els estudis de Batxillerat al nostre institut el 1978, amb 14 anys, i va acabar el COU (Curs d'Orientació Universitària) el juny de 1982. "Encara recorde els últims dies a l’institut; nosaltres estudiant per a la selectivitat mentre mig Espanya es preparava per a gaudir dels partits del Mundial de Futbol del 82, amb la selecció i la mascota del mundial, el Naranjito", rememora amb enyorança Manuel Palomar. 

Què recordes del teu pas per l’institut?

Manuel Palomar, ara

Manuel Palomar: Recorde amb molt d’afecte els companys i les companyes d’aquells anys, perquè la major part són els amics i els referents que em fan tornar constantment a Ontinyent. Els anys d’institut, els de l’adolescència són uns anys fantàstics. Suposen la fi de la infantesa i el despertar a la joventut, el món dels adults, l’amistat... Recorde amb molta estima el primers viatges de fi de curs, les primeres festetes, l’esport en equip, la competició, les amistats eixes de cor que romanen per sempre... Recorde que teníem un equip de vòlei i que féiem uns tornejos genials al pati del centre. També les instal·lacions esportives, les motxilles carregades de llibres i quaderns, els deures per a casa, les primeres nits sense dormir per a un examen, la cantina, els esmorzarets i les aules des d’on es veia tota la muntanya ontinyentina.

Pots destacar algun professor o professora d’aquells anys? 

Viatge de 3r a Pisa

Manuel Palomar: És clar que sí, a molts d’ells. Valentí Jorner, de Matemàtiques, que a més de professor ha sigut company a la Universitat d’Alacant. També Abelardo, de Física; Marisol, de Ciències; Marita, de Literatura; Concha i Agustín, d’Educació Física; Paco Bueno, d’Història... són professors que, sens dubte, van despertar en mi la vocació per la docència i l’interès per la formació, tasques essencials en la meua vida professional.

Què vas estudiar, per què et vas decidir per aquests estudis?

Manuel Palomar: A l’institut em vaig decidir per les ciències i després, per la Informàtica a la Universitat Politècnica de València. La veritat és que en aquell moment es tractava d’una disciplina molt nova i aquell era el primer any que es podia estudiar a València. A mi em va cridar molt l’atenció perquè havia escoltat parlar-ne i als ordinadors se’ls donava molta publicitat en els àmbits acadèmics, sempre com una gran porta oberta, una revolució de futur. En COU jo tenia una calculadora programable amb la qual treballava molt i em va picar molt la curiositat d’aprofundir en aquell món que era la informàtica i que em permetria fer les meues pròpies programacions amb aquella CASIO.

Quina és la teua ocupació diària, a nivell professional?

Manuel Palomar: Jo sóc informàtic, realment, catedràtic de Llenguatges i Sistemes Informàtics a la Universitat d’Alacant on a més de fer classe, forme part d’un grup d’investigació i he ocupat diferents llocs de gestió. Ara, des del juny de 2012 vaig ser elegit rector, fet que implica estar al front d’una institució que, en el nostre cas, aglutina més de 45.000 persones, 4.000 d’aquestes, treballadors i treballadores. La gestió d’una institució tan gran comporta molta responsabilitat a l’hora de planificar la docència, la investigació, l’agenda cultural, els esports, les beques, la mobilitat... moltes tasques de representació social, etc. Per a això tinc un gran equip de professionals acadèmic i de gestió, però jo sóc el màxim responsable que tot funcione.

Què destacaries, a nivell personal, de la teua vida actual?

Manuel Palomar: En realitat allò que destacaria és que, a banda de l’honor i la responsabilitat que significa representar la Universitat d’Alacant, tinc una vida molt normal. Estic casat i sóc pare de dos fills adolescents, un xic i una xica, amb tot el que això implica. Em considere una persona molt sociable, a qui agrada molt l’esport i compartir el temps lliure amb la meua família i els amics. També sóc prou amant de les tradicions populars i, com no, de les festes el meu poble, que son una cita obligada cada mes d’agost.

Mantens alguna relació amb Ontinyent o la comarca?

Manuel Palomar: Tinc una estreta relació amb Ontinyent, on encara viuen els meus germans i els meus nebots i on vaig passar els millors anys d’infantesa i adolescència amb els meus pares, que també hi descansen. Per tant, sent que les meues arrels són ontinyentines. A més, també hi tinc algun dels meus amics més íntims. De fet –bromeja- em sent Chano, de la penya Pam i Mig des de fa 26 anys. A eixa comparsa estan els meus amics des de fa més de 40 anys, la major part, des dels temps de l’institut.

Quins consells donaries a l’alumnat actual de l’IES l’Estació?

Manuel Palomar: Doncs, la veritat és que jo pense que eixos anys que estan vivint són els més intensos, juntament amb els de la universitat. És el despertar a la joventut, quan es viuen les primeres experiències d’adult, o de quasi maduresa. Jo els diria que els aprofiten al màxim, que els han de viure amb intensitat, però també amb cap i seny. Són moments decisius per a la formació, per a adquirir hàbits que perduraran, per a acumular vivències i molt, molt, molt important, per a aprendre a conèixer-se a si mateixos, les sensibilitats personals, els gustos, els punts forts, les debilitats,... a posar les bases de les personalitats i les habilitats socials.

Bé, ací tanquem l'entrevista. El Rector, Manuel Palomar, torna a les seues ocupacions amb la mirada encara una mica entelada per la nostàlgia. Ens acomiadem també de Maria Martín, del Servei de Comunicació de la Universitat, que ens ha facilitat moltíssim la realització d'aquest article. Gràcies, Manuel; gràcies, Maria! Ha estat un autèntic plaer.