VIATGE A LA NEU

Ja són novament al centre els afortunats i afortunades que han gaudit, aquesta setmana passada, d'uns dies magnífics practicant els esports de neu (esquí i snow), a l'estació d'hivern d'Astún. Neu dura i molt abundant, i molt bon clima per llançar-se pista avall i per poder oblidar-se una mica de les obligacions acadèmiques. Des de L'ANDANA us fem arribar, amb una innegable enveja, algunes fotografies d'aquest fantàstic viatge, i la crònica divertida de Pepe Enguix sobre el viatge.

Diari d’un esquiador quasi professional

Pepe Enguix Mateu (1r Batx. C)

   Sóc Pepe i avui escric per contar-vos les meues múltiples mogudes allà a les llunyanes terres de Jaca, al Pirineu aragonés. El meu viatge comença a les 8:00 d'un diumenge, hora a la qual hom no està molt poètic perquè els diumenges són dia de dormir una quantitat indecent d'hores. Tanmateix, estava content per poder anar a esquiar: un esport que m'agrada molt i, modèstia a part, considere que se'm dóna prou bé.

   La jornada a l'autocar va ser llarga i prou avorrida, la gent s'adormia a les estranyament còmodes butaques del bus i el paisatge era molt monòton. No va ocórrer res a destacar, a excepció de quan vam vore per primera vegada camps sencers plens de neu, on l'emoció ens va envair.

  La resta del dia va estar prou millor: vam descansar i per la nit ens en vam anar de "marxeta" a un pub local, on vam disfrutar i vam acabar de descansar. El primer dia que vam tastar la neu va començar amb ventisca, fet que dificulta la visibilitat i empitjora l'estat de la neu, però que no ens va impedir disfrutar-la. El meu primer contacte de l'any va ser horrorós, ja que quasi havia oblidat el que ja sabia anteriorment. No anava caient cada dos per tres, com els debutants, però els meus girs eren insegurs i molts estaven fets de forma incorrecta. Per sort, les dues hores de curs amb monitor em van refrescar la memòria muscular i em van fer un gran favor, ja que al segon dia tornava a esquiar com un autèntic professional. A part, res a destacar.

  Per la vesprada tornàvem al hotel a descansar i per la nit sopàvem i, o bé ens n'anàvem prompte a dormir, o bé ens en tornàvem al anteriorment dit pub a festejar, i era aquesta opció la més inconscient ja que el dia següent calia matinar i ja estàvem amb els músculs fatigats. I així va passar la setmana, i sense adonar-nos-en ja era divendres i calia tornar al volgut poble.

  El viatge de tornada va ser més avorrit encara que el d'anada, però al final se'ns va quedar una bona sensació per haver anat a la neu i un bell record que guardar per aquest any. Espere que us haja agradat aquesta, la meua història.