Andreu Esparza Martínez obté el primer premi en el concurs literari de Festers

Andreu Esparza, que estudia segon d'ESO a l'IES l'Estació, ha obtingut el primer premi al concurs literari organitzat per la Societat de Festers, amb motiu del Mig Any.

El comte d'Andreu, titulat "Les Festes de Moros i Cristians", tracta sobre les emocions que se senten en l'entrada de bandes i en l'entrada, des de la perspectiva d'un espectador i la d'un músic. El motiu d'inspiració ha estat la seua pròpia experiència, ja que fa dos anys que toca la percussió en la banda jove de la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent.

El premi, com és lògic, ha alegrat molt els seus familiars, perquè, a més a més, Andreu és un bon estudiant. "Bé, ho aprove tot...", diu amb modèstia, "...encara que l'assignatura que més m'agrada és l'Educació Física".

De l'institut, li agrada molt l'ambient, especialment amb els seus companys de classe. Quant al seu futur, encara no ho té gens clar, encara que podria decantar-se pel periodisme, o potser per alguna enginyeria. 

Tot seguit, us adjuntem el text guanyador, capaç d'animar i commoure fins a l'espectador més escèptic. Enhorabona, Andreu!

LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS

Aquestes festes tenen lloc la quarta setmana del mes d’agost i tenen el reconeixement de festes d’interès Turístic Nacional. 
La part que més m’agrada de les festes de moros i cristians d’Ontinyent és l’entrada de bandes. És un acte meravellós on s’ajunten tradició i música, uns dels aspectes més importants de les festes que es realitzen al meu poble. Tot comença en l’assaig previ a baixar a la plaça de la Glorieta. Allí a la plaça normalment els músics descansem  una estona fins que ens arriba el moment de tocar. La desfilada de totes les bandes recorre tot el carrer major fins la plaça de l’Ajuntament i allí esperen totes fins que arriba la societat Unió Artística Musical d’Ontinyent, que per tradició és la ultima que ix desfilant. Quan aplega a la plaça comença la màgia, el senyor director munta a l’escenari  i totes les bandes, més de mil músics, interpreten a la mateixa hora una de les senyes d’identitat d’Ontinyent com és la marxa mora Ximo, composada per el mestre José María Ferrero. És espectacular veure a tot el públic seguint el ritme de la música mentre els músics es deixen les mans o la gola interpretant la marxa.
L’acte de més rellevància de les nostres festes és l’entrada moro cristiana. En primer lloc ix la Capitania Cristiana que darrere d’un any ple de treball s’apropa el seu gran moment. Desprès de dotze anys tornen a tindre la capitania de l’exèrcit cristià i quan es sent això de: AVANT CRISTIANS, AVANT!!!! es posen els pels de gallina. Seguidament un grup de percussió ix al comandament de tot l’exèrcit i després les primeres esquadres, cadascuna amb el seu cap d’esquadra. Però, tot el món espera altra cosa, la gent espera que el locutor ens diga: I ACÍ TENIM AL CAPITÀ CRISTIÀ.  En eixe moment comença l’entrada la persona més important de tot l’exèrcit cristià, el Capità,  amb la música darrere i agraint a tota la gent la seua presència, els seus crits, el confetti, i els seus ànims per fer de esta festa una festa millor any darrere any.  
Quan finalitza l’entrada cristiana, és el moment de veure cinc comparses més desfilar per l’avinguda de l’Almaig i per el carrer de Daniel Gil, fins que arriba  el moment de veure l’Ambaixador Cristià i Banderer que amb uns vestits preciosos per a l’ocasió van saludant a tota la gent. Però el millor de l’entrada és que aprens les històries dels nostres avantpassats perquè moltes vegades es representen les seus costums i formes de vida. Els sentiments que la gent que desfila transmet a la resta de la gent fan que els carrers es plenen d’emocions, d’alegria i felicitat.
Quan s’acaba l’entrada  cristiana és hora de traure alguna cosa per a menjar mentre cau la nit que encara queda molta tela per teixir i descansar un poquet fins que es torne a sentir aquesta frase AVANT MOROS AVANT!!!. Aleshores és hora de ficar-se en posició de mirar i no perdre cap tipus de detall sobre el que va a passar a continuació. Els tambors desperten als mes savis i vells de cada casa i s’aboquen a les finestres per veure l’entrada mora.
El moment més esperat per alguns s’apropa, fins que es veu lluny una espectacular tropa mora que agençada amb les pells més precioses i amb la seua banda de música tocant la marxa mora, ixen cada any amb les mateixes ganes que el primer dia per passar un moment inoblidable en companyia de la seua esquadra.
I quan apareix el Capità Moro, eufòric mira i agraeix a tots el fet d’estar prop d’ell en un moment tan important; i la banda tocant sols per a ell. El so de la percussió trenca totes les barreres del so fins que arriba la segona comparsa a desfilar. Darrere d’aquesta, la tercera, la quarta, la cinquena i finalment arriba l’Ambaixador i el Banderer, sis anys desprès de tindre capitania, i es veuen les ganes que Ontinyent li posa a la seua festa. El que sí que em sap molt de greu és veure com la gent abandona els seus llocs desprès de l’Ambaixada, el que cal fer és estar fins que passe la comparsa numero dotze; eixe és el moment d’anar cap a casa, quan la festa de l’entrada s’ha acabat.
També podreu gaudir d’altres actes molt interessants com són: el pregó, la desfilada dels alardos, el contraband, la desfilada infantil on els xiquets i les xiquetes són els protagonistes, la baixada i pujada del Santíssim Crist de l’Agonia, la diana i altres actes de festes més.
Convide a tot el món a gaudir d’aquestes festes i tots d’aquestos actes tan emocionants com jo els visc, i espere de tot cor que vos agraden.

Entrada de bandes. Fot. Societat de Festers