L'alumnat de Fontanars ha celebrat les festes de Sant Antoni

Fontanars dels Alforins va celebrar els dies 18, 19 i 20 de gener les seues tradicionals festes en honor de Sant Antoni Abat. L’alumnat de Fontanars d’ESO i de Batxillerat, i també el dels cicles formatius, constitueix uns dels actius més valuosos que posseeix el nostre centre. Marc Úbeda, de segon d’ESO, ens relata aquestes darreres festes com ell les ha viscudes, des de la privilegiada situació de sa casa, davant mateix de la foguera, acompanyat pel seu germà i pels seus cosins; un relat tan intel·ligent com tendre i emocionant, que des de L’ANDANA us convidem a llegir.      

  La festa de Sant Antoni Abat, és una festa que se celebra en alguns pobles de la vall d’Albaida i dels seus voltants; un d’ells és Fontanars dels Alforins, aquesta festa se celebra al meu poble perquè Sant Antoni és el patró de Fontanars. 
Hi ha un grup de persones del poble anomenat La Junta de Fàbrica, que és formada pels llumeners. Els llumeners del 2013 van ser: Carlos Bataller, Juanjo Bordera, Jordi Francés, Aitor Ribera, José Luis Bataller, Rafa Moratalla, Antonio Lladosa i Vicent Sanz. Aquests van ser els encarregats de muntar la foguera.

La foguera d’aquest any era molt bonica, ja que estava ben acabada i tenia 12 metres d’alçada.  La foguera es munta a la plaça Verge del Rosari, és a dir, davant de ma casa. Per construir-la, van estar un dia complet.

El dia 24 de novembre tots els llumeners van anar a la serra per a tallar pins i avançar el treball.  El dia 11 de gener, tots els xiquets de l’escola van anar fins a la Sultana, per a agafar pins per a la foguera. Cada cicle de l’escola portava un pi. Els xiquets van arrossegar els pins amb tota la seua il·lusió i força fins a la plaça del poble.

El dia següent, dissabte, la junta de fàbrica, des de bon matí, va començar a muntar la foguera. Primer de tot, van anar a la muntanya per a tallar pins i portar-los a la plaça. Quan ja tenien tota la llenya, se’n van anar a esmorzar al bar del meu company Juanvi. Després van tornar al treball. A les 12.30 del migdia, van plantar el pi central que era el més alt de tots. A partir d’aquest, van començar a recolzar els altres pins més xicotets fins que acabaren amb els més grans. A partir de les 6 de la vesprada, la foguera ja anava agafant forma, i van acabar de col·locar tots els pins sobre les 8 de la vesprada. Després començaren a posar les rames de pi verdes, que cobriren tota la foguera. A les 9,30 de la nit la foguera ja estava completament acabada sols faltava cremar-la, però encara calia esperar una setmana.

El cap de setmana ja va arribar, i tocava encendre-la. Ja estava tot preparat, i a les 10 en punt, el rector acompanyat pels llumeners, van beneir la foguera i la van encendre. La plaça estava plena de gent, sobre tot visitants de pobles propers a Fontanars. La foguera es va encendre ràpidament. La gent anava apropant-se a la foguera per escalfar-se. Hi havia un camió de bombers que estava vigilant la foguera. Un d’ells no parava de banyar la façana de casa perquè no es calfara massa. Ma casa estava molt calenta.

La foguera es van consumir molt ràpid, i a les 3 de la matinada ja estaven tots el pins quasi cremats i mig tombats. A les 3 de la nit, estava jo en ma casa junt a tots els meus cosins mes xicotets, que s’hi van quedar a dormir. Vam estar jugant al menjador i mirant com es cremava la foguera.

Al menjador de ma casa hi havia 3 matalassos. Estàvem tots nosaltres jugant. N’érem sis: Josep, Joan, Aitana, Arnau, Jordi, el meu germà i jo.

Quant la gent ja se’n va anar a sa casa per a dormir, van aparèixer a la plaça els aficionats a la pólvora. A partir de les quatre, molta gent tirava petards d’eixida. Hi havia bastant gent que estava fent el ressopó, és a dir, van fer una torrada a la foguera i a les 4 de la matinada ja estaven menjant. Nosaltres també ho vam fer, però a ma casa. Seguidament vam eixir al balcó i vam tirar petards a la plaça.

Vam estar sense dormir fins a les 5 de la matinada. La que més va aguantar desperta va ser la meua cosina Aitana, que té 9 anys, ella es va adormir a les 5:30. El matí següent estàvem tots desperts a les 9 del matí, preparats per a esmorzar. Vam comprar dues dotzenes de xurros de la plaça i ma mare va fer xocolata.

Després de la missa que es va fer a les 10 del matí, va començar la subhasta. De bon matí la gent que volia portava tot tipus de menjars (fabioles, roscons, fruites...) i animals com gallines i conills. Hi havia tres homes fent la subhasta al voltant de la foguera (un d’ells era el meu oncle). La gent anava comprant tot tipus de productes. Quant ja portaven més d’una hora, es va agafar a ploure. Aleshores la subhasta va seguir dins de l’església.

Aquest dia vam dinar tota la meua família a casa de els meus avis. Érem uns trenta. El dinar va estar molt bo i després ens vam menjar els dolços que vam comprar a la subhasta.

A les 5:30 de la vesprada, es va realitzar la benedicció d’animals. Hi havia tot tipus d’animals gossos, gats, tortugues, hàmsters, peixos, coloms i fins i tot un corderet. Seguidament es va realitzar la processó; quan aquesta va finalitzar a l’església, el rector va dir quins serien els llumeners per a l’any següent.

A l’hora de sopar, molta gent va acudir a torrar en les brases de la foguera. Els meus oncles i cosins van sopar a ma casa perquè vam torrar a la foguera.

Van ser uns dies molt divertits. Ara ja estic esperant que arribe la pròxima foguera per a l’any que ve.

Marc Úbeda Gandia- 2n ESO B