EL LLOP I LA LLUNA
Dibuix i text d'Alba Ferrero Navarro
(1r Batxillerat Artístic)
Va ocórrer una vegada una cosa molt estranya, una cosa que passà en un lloc molt proper i alhora molt
llunyà. Era una càlida nit de desembre. Els murs de pedra tremolaven i va
passar que la llum de la lluna, que il·luminava els cors dels habitants, es va
veure submergida entre espesses tenebres. La nit enfosquí de sobte i totes les bèsties
caigueren en desgràcia.
El lleó, que era despert,
amb la seua majestuositat i els seus cabells d'or ondulant al vent pronuncià
les següents paraules:
—Amics meus, tinc la
solució als vostres mals, la lluna ha entristit, no té forces per aclarir el cel, necessitem
l’ajuda de la més bella de les veus per complaure-la. Amic llop, vós que posseïu
per gràcia la més fina melodia, si us plau, feu fugir les nostres penombres.
I així va ser com el noble
llop adorà nit rere nit sa dama, la lluna màgica, fent que la seua llum il·luminara el camí dels éssers que caminaven sota
el seu mant.
Molt bonic el conte i també el dibuix!
ResponElimina