Un dia com hui de
l'any 1948 moria Mahatma Gandhi, un home que somiava amb un món on els
conflictes se solucionaren amb les paraules i no amb la violència. Un
món on tots seriem iguals sense importar el nostre color de pell o el nostre
gènere. Ell deia que no hi havia un camí per a la pau, sinó que la pau era el
camí. Una pau que comença amb els petits gestos en la família o l’escola. Qui
hauria pensat que 75 anys després de la seua mort, la cobdícia de poder
seguiria desencadenant terribles guerres arreu del món? Qui hauria pensat que
encara viuríem en una societat on les persones són discriminades pel seu to de
pell, la seua religió o la seua orientació sexual? Potser no siga fàcil,
però és clar que està a les nostres mans lluitar per aconseguir el món amb el
qual Mahatma Gandhi somiava. És per això que hui celebrem aquest dia per fer un
homenatge a tots aquells i aquelles que han mort i han lluitat en nom de la
pau, per recordar que més enllà del nostre poble hi ha guerres que acaben amb
la vida i la felicitat de milers de persones, i per admetre que mirar cap a un
altre costat front a les injustícies que es donen en la nostra vida quotidiana
no és el camí correcte.
Marc Gisbert, 3r ESO B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada