José R. Penadés, exalumne, investigador a la Universitat de Glasgow

José R. Penadés ha treballat com a codirector en un estudi publicat a la prestigiosa revista Nature amb resultats importants per a la comprensió del mecanisme que permet als bacteris infectar una nova espècie:

La ciència no és un treball, és una manera d’entendre la vida. [...] no hi cap cosa més màgica que poder explicar coses que ningú mai abans ha pogut

Entrevista de Cristina Biosca*, exalumna i estudiant de 5é de Medicina 

José R. Penadés, ontinyentí i exalumne de l’IES l’Estació, és Llicenciat en Veterinària per la Universitat de Saragossa, i actualment compagina el seu treball com a professor de Microbiologia a la Universitat de Glasgow amb la tasca d’investigador a l’Institute of Infection, Immunity and Inflammation de la mateixa universitat. Es troba en excedència de l’institut de Biomedicina de València del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IBV-CSIC), on treballava abans d’emigrar. Penadés és un de tants exemples dels membres de la comunitat científica espanyola que, tot i tenir una formació i currículum excel·lents i estar reconeguts tant dins com fora de les nostres fronteres, han hagut de marxar per tal de desenvolupar la seua labor investigadora. Aprofitant que recentment ha estat reconegut per les seues troballes en un estudi sobre patogenicitat de les infeccions bacterianes (estudi del qual és codirector) amb la publicació d’un article a la prestigiosa revista científica Nature Genetics, i a través d’una entrevista virtual, contactem amb ell per tal que ens mostre part del seu punt de vista i ens conte l’experiència tant personal com professional.

Ets professor i un dels investigadors del Institute of Infection, Immunity and Inflamation de la Universitat de Glasgow; com arriba un valencià a un lloc com aquell?

J. Penadés: Molt senzill. Bàsicament, per un doble motiu: el primer i principal és que al meu país, fins i tot tenint una plaça fixa de funcionari, mai em van donar un lloc amb unes condicions mínimes per a poder treballar decentment; el segon és que la Universitat de Glasgow estava molt interessada en la nostra línia de treball  i em va fer una oferta que no vaig poder rebutjar. 

Què recordes del teu pas per l’IES l’Estació? Mantens el contacte amb algun dels teus companys?

J. Penadés: Tinc molt bons records, tant dels professors com dels amics d’aquella època. Desgraciadament el contacte no és molt fluid en aquests moments, però de tant en tant sí que parle amb alguns d’ells i recordem batalletes d’aquella època.

Recordes algun professor o professora que et contagiés la seua passió per la Ciència?

J. Penadés: Sí, per exemple a Marisol, la qual va ser la meua professora de Ciències molts dels meus anys a l’Institut. Però el veritable mèrit d’influenciar-me en la meua activitat professional va ser del meu avi: ell em va ensenyar que totes les coses tenen un per què, el qual calia entendre per poder fer les coses bé. És mèrit d’ell també la meua relació amb els animals, que va fer que jo finalment estudiés Veterinària; a casa teníem tot tipus d’animals, i ell em va ensenyar tot el que sabia.

No obstant això, he de dir que estic molt agraït als professors que vaig tindre al llarg dels anys de l’Institut. Van tindre una paciència infinita amb mi, eren realment vocacionals i em sent molt afortunat. Eixe és també un record molt bonic d’aquella època.     

Pel que fa a la teua formació, quina carrera vas estudiar, on i per què?

J. Penadés: Vaig estudiar Veterinària a Saragossa. Tenia més o menys clar que volia fer ciència, així que vaig considerar dos opcions: anar a fer Biològiques a València o Veterinària a Saragossa. Al final vaig elegir la segona opció era millor, ja que si la ciència no funcionava podria treballar com a veterinari.       

Quin és el teu treball diari a Glasgow?

J. Penadés: Jo em dedique a la investigació: dirigisc un grup de 12 persones, i la major part del temps la dissenye experiments i supervise els resultats. A més, també escric articles científics on exposem els nostres resultats, cerque fons per dur a terme els projectes i també faig un poc de docència.

A què dediques el temps lliure fora de la universitat i el laboratori? Com desconnectes?

J. Penadés: Per a mi la meua feina no és realment un treball, és més com un hobby, per tant és un plaer estar treballant. Òbviament, de tant en tant cal desconnectar, i faig el mateix que tot el món: anar al cinema, fer esport, passar temps amb els amics, fer viatges amb la família,...

Si hagueres de parlar amb els alumnes actuals i animar-los en la carrera científica, quines aptituds i actituds creus que els reclamarà la ciència i el treball d’investigació en el futur?

J. Penadés: Passió. La ciència no és un treball, és una manera d’entendre la vida. Jo sempre els dic als meus estudiants que és com quan t’enamores d’una persona que és possible que no et corresponga: si realment ho vols, ho intentes; una i altra vegada. Finalment vas trobant recompenses, i no hi cap cosa més màgica que poder explicar coses que ningú mai abans ha pogut.

Els resultats del vostre estudi relacionat amb les mutacions genètiques necessàries en bacteris per travessar la barrera de l’espècie tenen importants implicacions en la comprensió de la infectivitat i els mecanismes subjacents a la transmissió de malalties. Quant de temps ha suposat arribar a aquests resultats? Per què és tan important el resultat?

J. Penadés: Aquest treball concretament ens ha costat uns 5 anys. El resultat és important perquè canvia per complet la idea que teníem respecte a la facilitat amb què un bacteri que infecta una espècie animal (incloent els humans) pot infectar una altra. Al treball nosaltres vàrem demostrar que pot ser realment senzill, i que amb un mínim canvi de DNA (una mutació d’un sol nucleòtid) el salt d’espècie es pot produir. Com diu l’article, és un canvi de paradigma que té importants conseqüències en la manera com els microorganismes evolucionen per a poder produir infeccions.  

Què opines sobre la formació científica a Espanya i les possibilitats de treballar com a investigador ací?

J. Penadés: La formació és excel·lent, però per desgràcia les possibilitats escasses, i molt poques vegades depenen del mèrit de la persona. És més important conèixer a certa gent que ser bo.    

En quins camps investigues actualment?

J. Penadés: El nostre grup d’investigació tracta d’entendre la manera com els bacteris evolucionen i intercanvien material genètic. És la forma en què noves variants d’espècies apareixen, produint pandèmies. Nosaltres intentem entendre els mecanismes per a poder combatre’ls.

Podries dir quines són per a tu les línies d’investigació en ciència fonamentals per als propers 50 anys?

J. Penadés: No es pot saber, d’on menys t’esperes ixen línies noves que canvien la ciència. Actualment tenim un exemple molt bonic, en el qual caracteritzant un mecanisme dels bacteris per a defendre’s dels virus ha sorgit una nova tècnica que permet modificar gens humans. Una revolució.

Per últim, ens podries recomanar algun llibre, pel·lícula o documental que t’hagen inspirat en la teua carrera d’estudiant i d’investigador?

J. Penadés: Si hagués de triar un llibre, seria “El gen egoista”, de Richard Dawkins.

Acomiadem aquesta entrevista amb una bona notícia: Penadés ha aconseguit 2.4 milions d'euros en la convocatòria més prestigiosa de projectes d’investigació que és convoquen a Europa, l'ERC-Advanced Grant. "Se’n donen molt pocs i jo he tingut la sort d’aconseguir-ne un", ens explica amb innegable orgull.

Enhorabona, Jose!

Cristina Biosca Calabuig* L'autora de l'entrevista, és  de Fontanars dels Alforins. Estudia cinquè de Medicina a la Universitat de València i aspira a fer cirurgia, ja que se sent fascinada per l'estudi científic del cos humà. Sobre la carrera que ha elegit, ens explica: "La veritat és que sóc molt crítica amb el sistema acadèmic. Tot i estar reconeguda per ser una de les millors facultats de Medicina d'Espanya, la Facultat de Medicina de la UV manté mètodes massa conservadors i no s'ha obert suficientment al canvi que sí que han experimentat altres carreres. Tenim massa hores teòriques en forma de classes magistrals, i a mi el que més m'agrada són les hores de pràctiques a l'hospital i el contacte amb la medicina de veritat, que és on realment aprenc". Pel que fa a la seua motivació personal: "M'atrau el fet de resoldre problemes a la gent. Quant a l'estudi, m'agrada que cada dia siga diferent, que cada cas m'exigisca un raonament i un treball mental".  Bon treball, Cristina!