OPINIÓ

VIURE A LA VELOCITAT DE LA LLUM

Paula Gramage

Potser estem condemnats a viure tendres penúries eternament. Sota els llums incandescents dels nostres amagatalls on ens desfoguem de les nostres preocupacions o de les qüestions que ens foraden l’ànima amb més ímpetu. De vegades hem de saber cedir a les breus exhalacions d'alegria i no fer de les nostres vides uns mètodes per arribar als nostres objectius com a única instància. I és que treballem, estudiem, tenim projectes en ment i milers de problemes que lluny de fer-nos feliços ens estanquen i calen en les nostres ànimes com brases de foc furtiu. Estrés, competitivitat, poc temps i una societat que encara ens accelera més són els principals motius pels quals no ens sentim plens totalment a l’hora de passar la línia que nosaltres mateixos ens havíem marcat. La qüestió és ben simple. Ens imposem uns objectius i ens centrem tant ardentment en aconseguir-los que no ens adonem de tot el que perdem durant el temps que correm cap a ells. I que ocorre quan els tenim? Que no els gaudim perquè ja en tenim altres en ment. Beneit ésser humà que frueix l’avarícia de les seues intencions en comptes d'assaborir  els triomfs dels seus esforços.  I així passem els dies, estudiant, treballant, corrent i pensant. Respirem de tant en tant i treballem més. També eixim de festa, ens comprem roba i ens fem estrambòtics pentinats que estan de moda. I després d'una carrera per evitar que se'ns esgote el temps arribem als nostres amagatalls on expel·lim en forma de llàgrimes tota la infelicitat que acumulem dia a dia. I en comptes de reflexionar i redirigir la nostra vida abans que s’asseque l’última llàgrima tornem a polsar el cronòmetre i tornem a sortir a formar part d’aquest teatre on els actors actuen a contratemps per acabar la funció abans que davalle el teló. Hem oblidat els petits plaers de la vida que s’esdevenen entre segon i segon. Que els amagatalls són per als sospirs dels que estimen temeràriament i les curses són per l’ànima, perquè siga lliure i no presa del temps. I nosaltres ho hem oblidat.