Manifest del 25-N a l'IES L'Estació

25N

Per Joel Garcia Ballesteros i Érika Ilyés Muñoz

Sabem que alguns penseu que el feminisme ja ha aconseguit tot. Que ja està tot guanyat. Però si encara hi ha dones que tenen por de tornar a casa soles, si encara hi ha dones que baixen el cap per evitar un insult, si encara hi ha mares que callen per protegir els seus fills, és que no hem aconseguit res.

Solament l’any 2024, més de 36.000 dones van denunciar agressions, i moltes més ni tan sols poden fer-ho. Si cada setmana apareix una notícia que ens recorda que una dona ha sigut assassinada per la seua parella, com podeu dir que el feminisme ja no fa falta? Qui ho diu, o no mira, o no vol mirar.

Donem suport a totes les dones, denuncien o no. Perquè el silenci no és covardia: és supervivència. I perquè una agressió no deixa de ser-ho només perquè ningú l’escolta.

Recuperem també la memòria de les dones empresonades i humiliades pel franquisme, perquè eixa violència no és història antiga: continua viva en cada dona que hui se sent jutjada, qüestionada o no creguda.

El feminisme busca la igualtat entre homes i dones, una igualtat que encara no s’ha assolit. I cal desmuntar una mentida important: s’ha viralitzat un discurs –sense base–, inspirat per sectors d’ultradreta, que afirma que “les dones tenen més drets que els homes”. Però això no és cert. Les dones segueixen cobrant molt menys: segons l’informe d’EADA, la bretxa salarial entre homes i dones és del 12,9 %. A més, en càrrecs directius, les directives guanyen un 12,9 % menys que els seus homòlegs masculins. Aquestes desigualtats no són casuals, sinó estructurals: no són qüestió de “privilegi femení”, sinó de discriminació real, d’una organització social que encara recau sobre les dones el pes de les cures i la precarietat.

No sigueu neutrals. La neutralitat sempre ajuda a l’opressor, mai a la víctima. Qui riu una broma masclista, participa. Qui calla davant una agressió, participa. Qui diu “no és per tant”, participa. Sempre s’està en un costat o en l’altre. No hi ha terme mitjà.

No vos quedeu mirant. Si tolereu un acudit masclista, normalitzeu la violència. Si calleu davant una agressió, formeu part del problema. Si penseu que “ja està tot fet”, és que no heu mirat prou. El futur serà feminista o no serà, perquè una societat que permet que la meitat de la seua gent visca amb por és una societat que fracassa.

Este 25N no volem només recordar: volem despertar.