Coneixent Pau Bas Penadés, Premi Sambori 2025

«Aquesta és l’espenta que necessitava per a atrevir-me a mostrar els meus textos»

Pau, amb Sara Ureña,
cap d'estudis de l'IES L'Estació

Com ja informàrem en L’Andana fa setmanes, Pau Bas Penadés, una jove estudiant de 2n d’ESO de l’IES L’Estació, ha sigut recompensada amb el Premi Sambori de la Vall d’Albaida en la categoria de 1r cicle de Secundària. Pau, amb només 14 anys, va presentar un relat titulat Per sempre és massa temps, que fou seleccionat entre moltes altres obres per la seua creativitat i sensibilitat. «La idea principal del conte era fer veure als lectors que la vida és efímera i conscienciar de la importància de gaudir cada moment», ens explica aquesta amant de l’escriptura, la lectura, l’esport i el dibuix que ha acceptat la nostra petició de ser entrevistada. 

Aquesta feta, sens dubte, ha omplit d’orgull la família, el professorat i, com no, la mateixa autora, que desitja continuar desenvolupant el seu talent literari. «La meua aspiració seria escriure més en el futur», comenta, «crec que si ho treballe puc millorar molt, sobretot la poesia i la novel·la negra, els dos gèneres que m’agradaria conrear més endavant».

Pau és, ningú ho dubta, tot un exemple de passió per l’escriptura i amor per la llengua. Per aquest motiu, volem conèixer què ha suposat per a ella guanyar aquest certamen literari.

Què t'ha inspirat a escriure aquesta història?

La vaig escriure per dos motius: volia transmetre un sentiment de tristesa i, a la vegada, una reflexió al voltant del Carpe diem. El conte, com a tal, està inspirat en una sèrie que els meus pares veien quan jo tindria 7 o 8 anys, Després de tu, que tracta sobre una dona que perd la vida i el seu home no supera eixa mort, així que desenvolupa el “poder” de veure-la com a fantasma. En aquell moment, jo estava començant a descobrir el que significa la mort i, per això, eixa sèrie va suposar un canvi per a mi.

Com va ser el procés d’escriptura?

La veritat, molt costós. Vaig haver de redactar el relat en menys d’una setmana i això va suposar una mica d’angoixa. Encara que he de dir que em va agradar molt el repte d’haver d’esforçar-me per escriure en tan poc de temps.

Ha modificat aquest guardó la teua perspectiva sobre l’escriptura?

Definitivament, perquè m’ha il·lusionat molt saber que he aconseguit fer sentir emocions i que una persona se senta dins de la història. Aquesta és l’espenta que necessitava per a atrevir-me a mostrar els meus poemes i relats.

Quins són els teus referents literaris?

Literàriament, tinc uns gustos molt extensos, des de novel·les policíaques a fantàstiques, passant per poètiques i de misteri. Alguns autors que m’agraden molt són Eloy Moreno, Javier Castillo, Federico García Lorca, Juan Gómez-Jurado o Edgar Allan Poe, entre molts altres.

Eres encara molt jove, però com et veus en uns anyets?

De major voldria continuar aprenent d’allò que disfrute i no deixar mai de fer les activitats que em fan feliç. Quant a ocupació laboral, sempre he volgut ser escriptora, encara que a dia d’avui també m’agradaria ser traductora i intèrpret per a conèixer món i cultures diverses.

Moltíssimes gràcies, Pau, continua escrivint amb el cor i amb la mateixa dedicació i passió que fins ara. El teu talent donarà fruits.